Syllabification and Opacity in Harmonic Serialism

Resumen

Aquesta tesi doctoral explora la teoria del Serialisme Harmònic en el domini de la sil·labificació. El Serialisme Harmònic és una versió derivacional de la Teoria de l'Optimitat (TO) on GEN està constret per una condició de gradualitat segons la qual els candidats generats només introdueixen un sol canvi en relació a l'últim input, fins que la derivació convergeix en el candidat plenament fidel, és a dir, quan cap millora harmònica és possible. Una conseqüència inevitable de la gradualitat és l'existència d'un bucle GEN → AVAL → GEN, ja que les formes superficials normalment són el resultat de l'aplicació de més d'una operació fonològica. En Serialisme Harmònic, AVAL imposa la mateixa jerarquia de restriccions durant tota la derivació. La perdurabilitat de la jerarquia de restriccions en Serialisme Harmònic contrasta amb la Teoria de l'Optimitat Estratal, en què els tres nivells morfològics de l'avaluació fonològica (l'arrel, el mot i la frase) mostren una ordenació específica del conjunt de restriccions. El Serialisme Harmònic també és diferent d'una altra versió derivacional anomenada Teoria de l'Optimitat amb Candidats-Cadena, en què s'avaluen en paral·lel derivacions completes. L'arquitectura del Serialisme Harmònic, quan es compara amb la de la resta de models derivacionals, és més simple. És per això que resulta interessant d'explorar el poder explicatiu del Serialisme Harmònic allà on la TO paral·lela és incapaç de donar compte de certs fenòmens. La pregunta més interessant que guia la recerca en Serialisme Harmònic és definir la gradualitat, això és, explorar què significa introduir un sol canvi a cada pas de la derivació. Aquesta tesi té com a objectiu això mateix, i investiga la gradualitat a partir de fenòmens d'interacció opaca entre la sil·labificació, la prosodificació a nivells més alts de constituència i la morfologia. Defenso que la gradualitat s'ha de definir a partir del concepte d'operació i que totes les operacions que creen estructura, incloses les de sil·labificació, s'apliquen gradualment. Per tal d'explorar aquesta hipòtesi, desenvolupo una teoria serial sobre la sil·labificació en Serialisme Harmònic que té conseqüències per a la interfície fonologia-morfologia, així com per a una formulació més ajustada de les restriccions de fidelitat a l'estructura moraica. Més concretament, proposo que les operacions de sil·labificació no poden produir una síl·laba de tipus binari si només un dels segments en un parell de segments, però no l'altre segment, està contingut en un constituent prosòdic superior a la síl·laba en algun nivell de representació intermedi, i no hi ha cap altra categoria prosòdica que domini tots dos segments. Això significa que les categories prosòdiques superiors a la síl·laba creen dominis opacs per a la sil·labificació. Aquesta situació permet que algunes operacions s'apliquin de manera transparent en estadis intermedis de prosodificació que no coincidiran amb la prosodificació de l'output final, donant lloc a opacitat. El capítol 1 introdueix al lector els supòsits bàsics del Serialisme Harmònic i en revisa la literatura. El capítol 2 desenvolupa la teoria serial de la sil·labificació en Serialisme Harmònic. El capítol 3 presenta una anàlisi de l'aspiració opaca de /s/ en espanyol en què la resil·labificació a nivell del mot i de la frase contrasagna l'aspiració de /s/. El capítol 4 dóna compte de la sil·labificació direccional i la localització opaca de vocals epentètiques en mongol, que depèn de l'estructura morfològica del mot. Els capítols 5 i 6 exploren l'aplicació opaca de l'assignació de pes per posició. El capítol 5 tracta sobre processos de geminació en català, germànic occidental i dialectes del grec antic. El capítol 6 explora l'allargament compensatori en komi i l'allargament vocàlic opac en friülà i francès alsacià. Finalment, el capítol 7 presenta les conclusions i apunta possibles línies d'investigació futures.

Fecha de lectura	31 may 2011
Idioma original	Inglés
Supervisor	Joan Mascaró (Director/a)