Positive Psychology in Breast Cancer

Tesis doctoral

Resumen

La present tesi doctoral té l’objectiu d’explorar la relació entre la nova branca de la psicologia anomenada psicologia positiva i l’experiència de passar per un càncer de mama. Aquesta relació és estudiada tan des d’un punt de vista teòric com pràctic. Així, des del punt de vista teòric, proporciona informació sobre quins constructes de la psicologia positiva han estat trobats com a estar significativament relacionats amb viure un càncer de mama. També s’estudia quines variables sociodemogràfiques, mèdiques i psicosocials fomenten l’aparició d’aquestes respostes positives en aquest tipus de població. Aquestes dues àrees teòriques van ser explorades a partir de la metodologia de la revisió sistemàtica, i els resultats van mostrar que les respostes més estudiades i relacionades amb el càncer de mama són el creixement posttraumàtic, el benestar, el sentit i la troballa de beneficis. A més, aquelles dones que tenen unes característiques sociodemogràfiques i mèdiques relacionades amb una percepció més estressant de la malaltia (com, per exemple, menor edat o tractaments més agressius) tendeixen a desenvolupar és respostes positives. D’altra banda, també es va trobar com a rellevant el paper de reducció de l’estrès de variables psicosocials com el suport social o les creences religioses, derivant en majors nivells de funcionament psicològic positiu en les dones. Pel què fa al punt de vista pràctic, es van explorar aquelles intervencions derivades de la psicologia positiva que havien estat aplicades en dones amb càncer de pit. La metodologia emprada va ser, també, la revisió sistemàtica, i els resultats mostraren que hi ha poques teràpies de la psicologia positiva aplicades en aquest tipus de població, i que aquestes teràpies són heterogènies. Es van distingir cinc grups d’intervencions: intervencions basades en el mindfulness, teràpies promotores del sentit, teràpies psicoespirituals, intervencions basades en l’escriptura d’emocions positives i una teràpia per promoure l’esperança. Donada l’escassetat trobada, es va considerar necessària l’avaluació empírica de l’eficàcia d’una psicoteràpia positiva per a supervivents de càncer amb alts nivells de malestar. Els objectius de la teràpia eren la reducció de símptomes d’estrès a partir de l’augment del creixement posttraumàtic. Els resultats, efectivament, van mostrar que la teràpia complia els seus objectius. En relació al creixement posttraumàtic, també és discutida la seva autenticitat, abordant les dades empíriques en relació a la corroboració per part dels familiars del creixement posttraumàtic dels supervivents de càncer. Realment, els familiars dels supervivents van corroborar el creixement posttraumàtic reportat per aquests.
Fecha de lectura6 jul 2016
Idioma originalInglés
Institución de lectura
  • Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
SupervisorAntonio Font Guiteras (Director/a) & Jaume Vives Brosa (Director/a)

Palabras clave

  • Psicología positiva
  • Cáncer de mama
  • Psicooncología

Citar esto

'