Resumen
A l'inici del segle XIX l'ús generalitzat de la impremta es va expandir a causa de la importància política de la comunicació. Els impressors són, doncs, fonamentals per a la consolidació del procés, no només pel seu paper en l'edició sinó també per a la producció i difusió de missatges polítics i instruccions administratives. L'habilitat de cadascun d'ells per mirar de situar-se en una posició propera a l'administració i així poder aconseguir els sucosos encàrrecs per a les impressions menors derivades de la seva activitat, els obliga a mantenir certes fidelitats polítiques.La tesi estudia la influència ideològica de l'acumulació històrica de la legislació sobre la impremta i els impressors i com aquest fet determina els posteriors comportaments davant la censura i la clandestinitat. Durant els períodes constitucionals (1810-1814; 1820-1823), les discussions sobre la llibertat d'impremta constitueixen l'eix del debat polític sobre l'autèntic significat de la idea de llibertat.
També s'analitza la censura i la clandestinitat així com els procediments i xarxes de distribució de documents oficials i de llibres. El paper de la dona impressora té un capítol específic. L'abast geogràfic es concentra a Catalunya.
L'estudi preliminar es complementa amb un diccionari biogràfic dels impressors catalans entre 1800 i 1833 en el qual es procura mostrar l'organització de les nissagues familiars i les relacions entre elles.
La tesi es complementa amb aportacions documentals: textos oficials i còpia de correspondència o informes del Gremi d'impressors, de la Inquisició, etc.
| Fecha de lectura | 22 dic 2009 |
|---|---|
| Idioma original | Catalán |
| Supervisor | Borja de Riquer Permanyer (Director/a) |
Palabras clave
- Comunicació
- LIberalisme
- Impremta
Citar esto
- Standard
- Short
- Compact