Aquesta tesi aborda la plaça de Lesseps de Barcelona a la manera d'una controvèrsia urbana. En lloc de concebre-la com una realitat autoevident en què s'hi esdevindria una dinàmica social previsible i continguda, l'èmfasi en la seva identitat controvertida, múltiple i relacional permet que alguns actors fenòmens i agències descurats en els estudis convencionals sobre espais públics puguin emergir en la recerca. D'aquesta manera, paviments, pendents topogràfics, processos participatius, infants, associacions veïnals, documents de planejament, biblioteques públiques, obres, trànsits rodats, disseny arquitectònic, elements ornamentals, etc. compartiran protagonisme en l'estudi d'un espai públic que, sobretot, revelarà la seva condició múltiple, heterogènia i contingent. El treball consta de tres capítols centrals acompanyats d'un capítol metodològic, una introducció, les conclusions i un dossier amb documentació cartogràfica. Partint d'una breu reflexió sobre la noció hegemònica d'espai públic existent a la Barcelona del canvi del mil·lenni, el capítol metodològic recorre a l'ANT (teoria de l'actor-xarxa), la NRT (teoria no-representacional) i el gir afectiu per tal de plantejar una conceptualització alternativa que no domestiqui l'espai públic. Al seu torn, el capítol I conté una reconstrucció històrica dels dos grans episodis de controvèrsia urbanística esdevinguts a la plaça de Lesseps contemporània. Conscient que, almenys des de la dècada de 1970, Lesseps arrossega l'estigma d'espai problemàtic, polèmic i conflictiu, vaig concebre el capítol com una oportunitat per examinar perquè aquest indret de Barcelona es va estabilitzar en l'imaginari col·lectiu de la ciutat com un espai gairebé maleït, un nyap per al qual semblava impossible trobar una solució satisfactòria que restaurés el consens urbanístic. Per la seva banda, el capítol II és un estudi de l'espai habitat de la plaça de Lesseps. Neix de la voluntat de mapificar les presències, descriure de manera detallada la vida quotidiana a la plaça i, d'alguna manera, fer visibles els diferents agençaments esdevinguts en un espai acabat de remodelar. Aquella "altra plaça Lesseps possible", defensada amb fermesa pel veïnat a començaments dels anys 2000, es veu confrontada amb una descripció exhaustiva de la seva quotidianitat espacial. Finalment, el capítol III desenvolupa algunes de les idees més fortes de la tesi. Part de les mancances que havia exhibit la formalització de la plaça de Lesseps des del punt de vista del consens i la convivència semblaven acomplir-se en la biblioteca Jaume Fuster, un equipament inaugurat en el perímetre de la plaça quatre anys abans de la darrera remodelació de Lesseps i que, segons els testimonis de les persones informants, havia assolit el consens des del començament. És en aquest capítol on algunes de les principals apostes teòriques de la tesi, a saber, l'agnosticisme ontològic, el gir afectiu i la capacitat d'agència d'allò no humà s'expressen amb major contundència. Mitjançant una aliança de la teoria de l'actor-xarxa amb la teoria no representacional, el capítol explora l'èxit de l'assemblatge bibliotecari a través de la noció d'afecte.