L’ús de les controvèrsies sociocientífiques per promoure la competència científica a l’educació secundària: el cas de la medicalització i el TDA-H

Tesis doctoral

Resumen

La tesi L’ús de les controvèrsies sociocientífiques per promoure la competència científica a l’educació secundària: el cas de la medicalització i el TDA-H té la finalitat principal de descriure, analitzar i interpretar el desenvolupament de la competència científica dels alumnes de secundària (14 a 17 anys) a partir de la implementació d’una unitat didàctica contextualitzada en una controvèrsia sociocientífica (CSC). Amb aquest propòsit, s’han definit tres objectius. El primer està relacionat amb l’estudi del desenvolupament de continguts científics, el segon amb el dels de l’activitat científica i el tercer, amb l’anàlisi de les raons amb les que els alumnes fonamenten la seva presa de decisions davant situacions que podrien ser quotidianes. Per assolir aquests objectius vinculats als tres aspectes que segons la OCDE defineixen la competència científica, s’ha dut a terme una recerca qualitativa-interpretativa en la que s’ha dissenyat una unitat didàctica contextualitzada en dues CSC actuals (medicalització de la societat i TDA-H). Després de validar el seu disseny amb experts i realitzar una prova pilot al juny del 2011, sis docents l’han implementat en cinc centres educatius de Catalunya durant el període comprès entre els mesos de febrer i juny de 2012. Un total de 399 alumnes (116 de 3r d’ESO i 283 de 1r de batxillerat) hi han participat. A partir d’activitats d’aquesta unitat, s’ha realitzat l’anàlisi qualitativa i quantitativa del contingut de les respostes escrites pels estudiants en diferents moments de la implementació i s’ha pogut constatar que, respecte el primer objectiu de recerca, els alumnes a través de l’estudi de l’acció d’una analgèsic comú han estat capaços de construir una visió més holística del cos humà i aplicar aquests coneixements per explicar la generació dels efectes secundaris. La rúbrica sobre la interrelació establerta entre els sistemes digestiu, nerviós i circulatori quan un medicament actua ha estat una eina eficaç per detectar els coneixements dels estudiants. Pel que fa al segon objectiu, hem detectat que els estudiants han desenvolupat coneixements sobre l’activitat científica. A través del disseny d’experiments per contribuir a resoldre una problemàtica real i controvertida i de l’anàlisi de la informació i la fiabilitat d’estudis científics que han estudiat aquesta temàtica i han arribat a resultats divergents, han pogut començar a trencar el “mite del mètode científic” i entendre millor el desacord científic intrínsec a les CSC i a la generació del coneixement dins la ciència. Finalment, respecte el tercer, hem trobat que les emocions (dimensió afectiva), els valors (dimensió psicològica), els coneixements científics (dimensió cognitiva científica) i els quotidians (dimensió cognitiva quotidiana) són les raons amb les que els alumnes basen les seves decisions respecte l’automedicació. El paper que juga cadascuna d’elles, però, depèn del grau de familiaritat de la situació que es planteja als estudiants i de si el problema a medicar és físic o psicològic. Paral·lelament s’han definit tres perfils de posicionament (vivencial, crèdul i crític) i s’ha constatat que l’alumnat després de la intervenció esdevé més crític i capaç de justificar de manera fonamentada les seves decisions respecte l’automedicació. Basant-nos en aquests resultats, podem afirmar que la implementació de la unitat didàctica contextualitzada en CSC ha ajudat als alumnes participants d’aquesta recerca a esdevenir més competents científicament. Com a principals aportacions destaquem la creació d’una rúbrica amb criteris per seleccionar CSC apropiades per ser incorporades a les classes de ciències, el disseny d’una unitat didàctica contextualitzada en CSC significatives pels estudiants, l’elaboració de rúbriques aplicables a la recerca (com a instruments d’anàlisi) i a l’aula (per diagnosticar i avaluar els coneixements dels alumnes), i, per últim, la definició d’una sèrie d’implicacions adients per promocionar la competència científica en els estudiants.
Fecha de lectura26 sept 2014
Idioma originalCatalán
SupervisorConcepcio Marquez Bargallo (Director/a) & Montserrat Roca Tort (Director/a)

Palabras clave

  • Competencia científica
  • Controversias sociocientíficas
  • Educación secundaria

Citar esto

'