Ir directamente a la navegación principal Ir directamente a la búsqueda Ir directamente al contenido principal

Joseph Bernart Flaugier (1757-1813). Vida i obra

Tesis doctoral

Resumen

Joseph Bernard Flaugier va néixer a Martigues, Bouches-du-Rhône, el 10 de desembre de 1757. El 23 de gener de 1775 s’inaugurà l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona i Flaugier va ser un dels primers alumnes que s’hi van matricular. Finalitzada la seva etapa formativa, el pintor es traslladà al Camp de Tarragona, on realitzà diverses obres com les pintures del casal dels Castellarnau (ca. 1785) de Tarragona, els quadres de la Sagristia Nova de Poblet (1789-1790) o el cicle de Prometeu del casal reusenc dels Miró (ca. 1791-1793). La primavera de 1797 viatjà a Martigues per gestionar el llegat del seu oncle, el pintor Joseph Blaÿ. Un cop resolt l’assumpte, Flaugier viatjà a París, sojornant-hi de juliol a setembre. Retornat a Barcelona la consideració del pintor arribà a les cotes més altes mitjançant encàrrecs com les pintures del Palau dels marquesos d’Alfarràs (1799), la decoració de la cúpula de l’antiga església de la Congregació de la Missió (1801) o els retrats dels monarques (1802) encarregats per l’Ajuntament de Barcelona en motiu de la visita reial. La Guerra del Francès estroncà la vida artística del Principat. Flaugier va ser elegit nou Director de Llotja pel govern intrús i la requisa d’obres dels convents destinada a ampliar la pinacoteca de Llotja fou l’episodi més destacat durant aquest període. D’aquell mateix any de 1809 daten el Retrat del rei Josep I i la Batalla de Molins de Rei. El 30 de desembre de 1812 el pintor dictà les seves últimes voluntats i va morir el 2 de gener. En el context de confluència que determinà el panorama pictòric a cavall dels segles XVIII i XIX, Flaugier va formular una proposta plàstica original fonamentada en un mètode acadèmic com era la pràctica reiterada del dibuix que s’emmirallava en els canons propugnats pel corrent neoclàssic. Autor d’un extens catàleg, actuà com a introductor de nous temes en gèneres com el mitològic o el costumista, anticipant-se a les produccions artístiques realitzades al Principat i entroncant amb una tendència que es desenvoluparia plenament amb el romanticisme. A les seves pintures i dibuixos d’episodis de la Guerra del Francès, el pintor s’anticipà altra vegada als seus contemporanis i al marge del seu biaix de part, les seves obres posseeixen el valor de la immediatesa com a producte indestriable del període històric que va viure

Fecha de lectura30 nov 2022
Idioma originalCatalán
Institución de lectura
  • Universitat de Girona (UdG)
SupervisorFrancesc Miralpeix Vilamala (Director/a)

Citar esto

'