Identificació i localització de les poblacions de gitanos catalans a França, llengua, cultura i itineraris migratoris

Tesis doctoral

Resumen

A França existeix un col·lectiu de desenes de milers de persones que parlen català i que es defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans”. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a les comarques de Girona. Van començar a radicar-se al Rosselló a final del segle XVIII arran de la pragmàtica de Carles III del 1783, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i esperonats també per les condicions més propícies que van trobar a França arran de la Revolució del 1789. Tot al llarg del segle XIX i de bona part del XX els gitanos del Principat van confluir al Rosselló empesos per les millors condicions de vida que trobaven a França i per la inestabilitat política i social que va imperar a Espanya. Aquest èxode va anar alimentant constantment la comunitat catalana, que va anar teixint xarxes de relació entre ciutats franceses. Des de l’inici del periple itinerant es van constituir dues grans rutes o circuits a partir de fires i mercats que van escampar els gitanos catalans pel sud de França: una que partia de Perpinyà i corria paral·lela a la costa mediterrània, amb Besiers, Montpeller i Nimes com a ciutats principals, fins a Niça, i una altra que de Perpinyà anava cap a Tolosa de Llenguadoc, amb Lesinyà i Carcassona com a ciutats intermèdies, i que després es va prolongar cap a Montalban, Bordeus i Perigús, seguint la Garona i la regió del curs baix del Dordonya. Perpinyà ha estat en tot moment punt d’arribada, de partença i de retorn, de manera que els gitanos catalans de França han homogeneïtzat la llengua segons les pautes del col·lectiu perpinyanès, que parla un etnolecte propi basat en el rossellonès, amb molts elements del català central i amb particularitats úniques. Avui, la parla dels gitanos catalans de França està fortament influenciada pel francès, especialment en les noves generacions i en els indrets més allunyats del territori mare. Els gitanos catalans es van escampar França endins inicialment per les rutes esmentades, però aviat se’n documenten a Bonny-sur-Loire, a 170 quilòmetres al sud de París, i després com a itinerants per les regions més allunyades del Rosselló, a Bretanya o Normandia. Els punts on viuen avui majoritàriament els gitanos catalans, enllà del Rosselló, coincideixen amb les rutes que van freqüentar ja en les primeres i les segones migracions, i les concentracions més importants es troben a les conurbacions de Besiers, Montpeller, Niça, Agde, Tolosa de Llenguadoc, Perigús, Bordeus, Narbona, Arle, Tarascó, Carcassona, Lesinyà, Nimes, Avinyó o Marsella, amb extensions a les àrees de Lió i París. D’aquests capitals, s’escampen per bona part dels seus territoris circumdants. Hi ha un grup de gitanos catalans de França que no ha tingut Perpinyà com a base, sinó que ha entrat al país a través dels passos del Pirineu central procedent de les comarques de Lleida i de la ribera del Cinca, que parlen un català nord-occidental amb aportacions aragoneses i alguns elements propis. Aquest està avui radicat majoritàriament a Saint-Gaudens, Montalban i Villeneuve-sur-Lot. Els gitanos catalans de França han heretat la idiosincràsia i les pautes culturals dels seus ancestres del Principat: els rituals del matrimoni i funeraris, la celebració de les festes, els hàbits alimentaris... El punt que ells consideren central de la seua cultura és el mocador com a ritual de casament, i també un respecte per la gent gran i pels difunts.
Fecha de lectura28 nov 2014
Idioma originalCatalán
Institución de lectura
  • Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
SupervisorJoan Albert Argenter Giralt (Director/a)

Citar esto

'