Encara que l’exposició a estrès pot tindre conseqüències negatives, factors com l’edat o el tipus de situació estressant poden modular el seu impacte. Les edats primerenques, incloent l’adolescència, amb un sistema nerviós encara en desenvolupament, son especialment sensibles a l’estrès. Durant l’adolescència canvia el sistema dopaminèrgic i les seues relacions funcionals amb el còrtex prefrontal medial (mPFC) i l’estriat, àrees claus en la detecció de la possibilitat de control sobre situacions d’estrès i les seues conseqüències. En animals adults, la possibilitat d’exercir control en situacions d’estrès redueix el seu impacte negatiu i protegeix davant futures exposicions. No obstant, l’influencia de la controlabilitat en les conseqüències de l’exposició a estrès durant l’adolescència ha sigut poc estudiada. En la present tesi estudiem l’impacte diferencial de la controlabilitat en rates mascle Sprague-Dawley exposades a estrès crònic entre els dies 27 i 48 (etapa prepuberal i pospuberal). Els animals es van assignar a tres grups: (i) estrès controlable (CST), que podien evitar/escapar de xocs elèctrics en una tasca d’evitació activa en dos sentits (TWAA) en una caixa llançadora; (ii) estrès incontrolable (UST), exposats al mateix temps de xoc que el CST, però sense que la seua conducta pogués prevenir l’aparició del xoc; i (iii) sense estrès (NS), exposats a la caixa llançadora sense rebre xocs elèctrics. Es van realitzar 8 sessions distribuïdes de forma irregular. En els grups CST i UST es va observar un increment similar respecte al grup NS dels nivells de corticosterona en pèl, un indicador de la quantitat total de corticosterona alliberada durant el període d’estrès. D’altra banda, la sensibilització a curt termini de la resposta de l’eix hipotàlem-hipofisiari-adrenal (HPA) a nous estímuls estressants va ser més evident en el grup UST que en el CST, així com va ser l’impacte negatiu sobre la interacció social. En ambdós grups d’estrès es va incrementar d’igual forma les estratègies d’afrontament actiu en la tasca de natació forçada (FST). Aquests canvis en conducta no es van reflectir al patró general d’activació del sistema nerviós central en resposta a la FST, valorat mitjançant l’expressió del c-fos, però sí al patró d’activació de les dues poblacions neuronals principals de l’estriat, observant-se un major nivell d’activació de la població neuronal que expressen el receptor de dopamina D1 en els grups d’estrès respecte al NS. A més, la controlabilitat va alterar l’impacte dels antagonistes selectius D1 o D2, incrementant-los en los UST i reduint-los en los CST. Finalment, estudiem si l’estrès adolescent havia afectat de forma diferencial a l’expressió basal de dos gens d’expressió primerenca: ∆FosB, un marcador d’activació crònica, i Arc, un marcador de plasticitat sinàptica. Respecte al primer només es va observar un increment en el lateral septum, similar en ambdós grups d’estrès, en tant que es va observar un descens de Arc en la mPFC i a l’estriat, que va ser més evident en mPFC en el grup CST. Atès que les dades anteriors indicaven que l’impacte de l’exposició a xocs i la controlabilitat eren moderats, decidim estudiar els efectes en el cep de rata Long-Evans, que son més sensibles al condicionament de por associat a xocs elèctrics. Les rates Long-Evans mostraren més dificultats per aprendre la tasca TWAA, una sorprenent major activació de l’eix HPA en el grup CST respecte al UST durant la tasca, nivells molt elevats de condicionament de por a llarg termini i signes de anhedonia (valorada pel consum de sacarina), però van ser menys sensibles a l’estrès en altres aspectes, demostrant la importància de les diferències individuals.
Estrés crónico controlable durante la adolescencia. Impacto sobre la respuesta endocrina, conductual y el sistema nervioso central.
Ubeda-contreras Gallego De La Sacristana, J. (Autor/a). 16 dic 2019
Tesis doctoral