Essays on Labor Market Dynamics and Policies.

Resumen

Aquesta tesi estudia les interaccions entre les dinàmiques del mercat laboral i l’estructura de les_x000D_ famílies, i com aquestes interaccions afecten les polítiques públiques. Als EUA, s’observen patrons_x000D_ molt diferents pel que fa a participació laboral, ocupació i desocupació entre les persones casades i_x000D_ solteres. Fins i tot un cop es controla per la distinta composició dels dos grups, encara apareixen_x000D_ comportaments molt diferents entre casats i solters en termes del mercat de treball. L’explicació_x000D_ proposada en aquesta tesi és simple: la gent es comporta de manera diferent quan forma part d’una_x000D_ família comparat amb quan està sola. A partir d’aquesta premissa, la tesi explora dues qüestions_x000D_ fonamentals. La primera és analitzar quina part de les diferencies que observem a les dades és deguda_x000D_ a l’efecte de la família. La segona tracta d’entendre com canvien les implicacions d’una política bàsica_x000D_ del mercat laboral, com és l’assegurança d’atur, quan introduïm la família en l’anàlisi._x000D_ En el primer capítol, escrit amb en Sekyu Choi, documentem una diferència remarcable i estable_x000D_ entre la taxa d’atur de la gent casada i la soltera, als EUA. A través d’una descomposició estàndard_x000D_ de les transicions laborals, trobem quins són els canals que expliquen millor les diferències tant_x000D_ en termes de gènere com a d’estructura familiar. Després, construïm un model simple del mercat_x000D_ laboral, on els agents presenten diferències en termes de xocs d’ingressos, béns, gènere i estat civil._x000D_ A través del model, demostrem que la família genera dos efectes de signe oposat sobre la taxa d’atur._x000D_ Per una banda, actua completant els mercats i, per tant, reduint els incentius per treballar, el que_x000D_ genera una menor ocupació i, ceteris paribus, major taxa d’atur. Per altra banda, augmenta la_x000D_ inclinació dels agents a sortir de l’atur a través de no participar en el mercat laboral, cosa que_x000D_ redueix la taxa d’atur._x000D_ En el segon capítol, escrit amb en Nezih Guner i na Yuliya Kulikova, estudiem les transicions_x000D_ conjuntes de les parelles en el mercat laboral. La literatura empírica existent s’ha centrat en analitzar_x000D_ els moviments entre ocupació i atur, ignorant la participació. Una altre característiques de_x000D_ la literatura existent és que analitza individus, en canvi, nosaltres focalitzem en nostre anàlisi en_x000D_ parelles. Els homes i les dones casades son diferents pel que fa a les seves dinàmiques en el mercat_x000D_ laboral. Les transicions entre atur i inactivitat tenen un paper més important per a les dones que_x000D_ per als homes. Per tant, tenir en compte el marge de participació és clau per entendre les dinàmiques_x000D_ laborals de les parelles. Els nostres resultats mostren que el component de coordinació per explicar_x000D_ els moviments de les parelles a través dels estats laborals és fonamental._x000D_ En el tercer capítol, estudio un programa d’assegurança d’atur, semblant al que està en marxa_x000D_ als EUA, en un entorn on la principal font d’heterogeneïtat entre els agents és el tipus de llar on_x000D_ viuen: alguns viuen sols mentre els altres viuen amb la seva parella formant una família. La principal_x000D_ conclusió, es que l’assegurança d’atur beneficia als solters però no als casats. Aquest resultat no_x000D_ depèn de les diferents característiques entre solters i casats. Fins i tot si els solters formessin una_x000D_ família amb els seus clons, no es beneficiarien de l’assegurança. En canvi, si els casats visquessin sols,_x000D_ si que la valorarien. Per tant, la principal raó per la qual els casats no es beneficien de l’assegurança_x000D_ és que la família, amb els seus dos treballadors, és un mecanisme suficient de suport.

Fecha de lectura	18 jun 2014
Idioma original	Inglés
Supervisor	Se Choi (Director/a) & Nezih Guner (Director/a)