El bullying, una problemàtica social d’abast mundial, es va començar a estudiar als anys 70. La investigació, centrada principalment en el context escolar, ha posat de manifest la necessitat d’abordar el fenomen degut a les greus conseqüències que comporta. Estudis recents han demostrat la presència del bullying en contextos socials més enllà de l’escolar, on infants i adolescents interactuen i conviuen, com és el cas de l’entorn esportiu. Al mateix temps, l’atenció de la recerca s’ha centrat també en el bullying que pot desenvolupar-se en l’àmbit de l’Educació Física (EF). Ambdós contextos, l’esportiu i el de l’EF, tot i les diferències sobre la finalitat última que persegueixen, poden compartir certes similituds pel que fa, per exemple, a l’espai de realització de les sessions (espais oberts, poliesportius, etc.), a les activitats que es duen a terme (amb interacció directa entre les persones), al possible ús del vestidor, etc. La investigació sobre el bullying a l’esport s’ha dedicat, principalment, a analitzar la seva prevalença i a valorar la percepció que tenen els entrenadors i entrenadores, els i les esportistes i les famílies respecte al fenomen. Manquen, però, recerques que s’hagin ocupat d’analitzar en profunditat les experiències de les víctimes de bullying a l’esport, així com de valorar els coneixements que disposen els entrenadors i entrenadores sobre la temàtica. Pel que fa al bullying a l’EF, s’han portat a terme estudis que, entre d’altres, han estudiat els factors de risc d’esdevenir víctima de bullying en aquesta assignatura, així com el paper de l’EF en la prevenció del fenomen. Tot i també comptar amb investigacions que posen de manifest la importància del rol del personal docent en el tractament del bullying, hi ha una absència d’estudis que s'hagin ocupat de valorar quina és la percepció del fenomen que té concretament el futur personal docent d’EF, així com d’analitzar les estratègies que disposa el col·lectiu per prevenir, detectar i actuar davant d'un possible cas de bullying. Amb tot, la present tesi doctoral, constituïda per un compendi de tres publicacions, té l’objectiu general d’elaborar una diagnosi del bullying en el context de l’esport i de l’EF a partir de les experiències de les víctimes de bullying en el context esportiu, del coneixement dels entrenadors i entrenadores respecte a aquest fenomen, i de la formació i percepció que disposa el futur personal docent d’EF pel que fa a la problemàtica del bullying. El primer estudi persegueix l’objectiu de conèixer les experiències de víctimes de bullying a l’esport durant la seva etapa de formació esportiva. Per la seva consecució, es van portar a terme entrevistes semi-estructurades a quatre dones i set homes de nacionalitat espanyola, d’entre 17 i 27 anys (Medat = 21 anys, SD = 3.69), les quals van permetre recollir dades que, posteriorment, es van tractar a través d’una anàlisi de contingut jeràrquic. Els resultats mostren la presència de bullying de caràcter físic, verbal i social en el context esportiu, essent el vestidor l’espai on es desenvolupen amb una major freqüència aquests tipus de comportaments. La majoria de les víctimes mostren una atribució del succés de bullying de forma interna (auto-culpa), relacionada amb l’habilitat motriu i amb les característiques físiques i psicològiques personals. S’observa una doble victimització al club esportiu i al centre educatiu. Es fan ús d’estratègies passives per fer front a la situació, alhora que es mostra poc recolzament per part dels agents esportius (companys i companyes d’equip, entrenadors i entrenadores, etc). Les víctimes, com a conseqüència de l’experiència de bullying viscuda, pateixen efectes negatius, a curt i llarg termini, a nivell psicosocial. L’estudi conclou que la creació d’ambients segurs de pràctica esportiva passa pel disseny d’actuacions de sensibilització i formació a les organitzacions esportives per prevenir el bullying, detectar- lo i elaborar protocols d’actuació. El segon estudi es proposa valorar el coneixement del bullying en una mostra d’entrenadors i entrenadores d’esport formatiu de Catalunya (Espanya), així com analitzar les estratègies de prevenció que disposen. Els i les participants van ser 161 entrenadors i entrenadores (75.8% homes i 24.2% dones) de diferents modalitats esportives, amb una mitjana d'edat de 20.3 anys (SD = 3.15). Se’ls va administrar un qüestionari ad hoc amb les preguntes obertes: "Com definiries el bullying?", "Quines tipologies de bullying existeixen?" i "Quines estratègies utilitzes per prevenir el bullying a l’esport?". Es va realitzar una anàlisi de contingut mitjançant un procés deductiu de la definició de bullying i de les seves tipologies, i un procés inductiu per les estratègies de prevenció. A la vegada, es van calcular les freqüències (%) de les respostes en cadascuna de les categories de les diferents dimensions. Els resultats mostren poca concreció en la definició del fenomen atenent als conceptes clau (repetició, intencionalitat de fer mal i desequilibri de poder). La tipologia indicada amb més freqüència és el bullying físic, seguit del ciberbullying. Els entrenadors i entrenadores esmenten estratègies de prevenció relacionades amb el foment d'un clima positiu entre els i les esportistes, i amb menor mesura les relacionades amb l’observació, la sensibilització, la normativa, la comunicació, l’educació emocional i la intervenció davant conflictes. En general, es detecta poc coneixement entre els entrenadors i entrenadores sobre el bullying, considerant-se rellevant que aquests agents disposin d’una major formació específica al respecte. L’últim estudi se centra en conèixer les creences que té el futur personal docent d’EF sobre el bullying a l’assignatura, analitzar la seva formació i identificar les estratègies que disposen per l’abordatge de la problemàtica. Els i les participants van ser 44 futurs i futures docents d’EF (Medat = 23.91; SD = 2.96) de sis universitats espanyoles. Les dades van ser obtingudes mitjançant el desenvolupament de grups focals i es va realitzar una anàlisi de contingut jeràrquic de les mateixes. Els resultats de l’estudi reporten que els futurs i futures docents d’EF perceben que aquesta assignatura pot esdevenir un espai sensible en relació a l’aparició de bullying tot i que, segons el rol i l’actuació del professorat, també pot ser un context on prevenir el fenomen. El futur personal docent d’EF exposa no haver rebut formació sobre el bullying durant l’etapa universitària, mostrant poca concreció en les estratègies i una manca de confiança en l’abordatge del fenomen. L’estudi suggereix la necessitat d’incorporar la temàtica del bullying en els plans d’estudis universitaris del futur personal docent d’EF, on s’especifiquin aspectes teòrics relacionats amb la conceptualització del fenomen, es proporcionin estratègies i recursos específics per prevenir-lo i es presentin pautes clares d’intervenció davant la detecció d’un cas. Després de la realització de les tres investigacions, es posa de manifest la necessitat de dissenyar, aplicar i valorar programes per l’abordatge de la problemàtica del bullying a l’esport i a l’EF, així com d’articular formació entre entrenadors i entrenadores i entre el futur personal docent d’EF sobre la temàtica.
| Fecha de lectura | 24 feb 2023 |
|---|
| Idioma original | Español |
|---|
| Institución de lectura | - Instituto Nacional de Educación Física de Cataluña (INEFC)
|
|---|
| Supervisor | Carles Ventura Vall Llovera (Director/a) |
|---|