Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX

Resumen

Aquesta tesi doctoral centra l'atenció en la participació dels propietaris en el cooperativisme i l'associacionisme agrari del primer terç del segle XX, com una de les expressions de la reorganització dels interessos agraris després de la crisi del final del segle XIX. Fins aleshores aquest grup social havia ocupat una posició dominant en el conjunt de la societat; però el procés d'industrialització i la crisi agrària finisecular van debilitar la seva posició econòmica i el seu predomini social. La seva resposta a aquesta situació fou un intent de recuperar aquella posició hegemònica per mitjà de l'acció col·lectiva. El cooperativisme constituïa un instrument fonamental per a l'adopció de les noves tècniques agràries i també una oportunitat per reconstituir les solidaritats verticals en el si de la societat rural i, d'aquesta manera, neutralitzar la conflictivitat social. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades en funció de l'àmbit d'anàlisi, amb quatre capítols en cadascuna i els seus corresponents apèndixs. La primera aborda la participació dels propietaris en l'associacionisme agrari a Catalunya, centrant-se fonamentalment en el model associatiu de les cambres agrícoles i destacant el protagonisme de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre en l'organització dels interessos agraris. La segona utilitza la comarca del Vallès Oriental com a banc de proves de la primera, i en ser un àmbit més reduït, permet ésser més exhaustiu en la descripció del moviment associatiu, identificar als seus protagonistes i analitzar la seva resposta als canvis econòmics i socials que es van produir durant el primer terç del segle XX. Una de les conclusions principals és la capacitat d'organització que va demostrar la classe propietària, en contra del tòpic de la suposada apatia i desmobilització del món rural. Durant la crisi els propietaris van aconseguir convertir-se en els intèrprets dels "interessos agraris" davant dels poders públics i liderar la mobilització social. Van encapçalar la lluita contra la plaga de la fil·loxera, les demandes de protecció aranzelària, la protesta contra la fiscalitat o la defensa dels productes agraris enfront dels industrials (en la qüestió dels alcohols, per exemple). Després, durant tot el primer terç del segle XX, molts propietaris s'implicaren en la creació d'associacions agrícoles (des de sindicats i cooperatives locals, fins a federacions i associacions d'àmbit regional) fins a constituir una densa malla en tot el territori, amb un vèrtex central en l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Dues característiques van predominar en aquestes associacions: l'orientació cooperativa i l'interclassisme. La majoria de sindicats i cooperatives eren associacions mixtes, de propietaris i pagesos, encara que els primers acostumaven a ocupar-ne els llocs dirigents. El cooperativisme era indispensable per atraure els pagesos a les associacions liderades pels propietaris, per impulsar la modernització tècnica i econòmica de l'agricultura, i per reforçar les solidaritats verticals. Tanmateix, sovint els propietaris van prioritzar la mobilització social a l'acció cooperativa (com va succeir, per exemple, en el cas de les cambres agrícoles). A més, l'intent de vehicular formes de control social va tenir un resultat limitat, atès que la recuperació de la posició hegemònica dels propietaris depenia de la possibilitat de mantenir la seva posició econòmica, i això, després de la crisi agrària del final del segle XIX, fou cada cop més difícil.

Fecha de lectura	2 dic 2003
Idioma original	Indefinido/desconocido
Supervisor	Ramon Garrabou Segura (Director/a)