Les aranyes de mar o Pycnogonida (Latreille 1810) són un extraordinari grup d’artròpodes_x000D_ marins; són estranys, fascinants i animals força primitius, fet que comporta una alta_x000D_ controvèrsia quant a afinitats amb altres grups. Estan distribuïdes per tot el món, i fins a dia_x000D_ d’avui, s’han descrit més de 1300 espècies i 80 gèneres. El següent resum sintetitza els_x000D_ treballs realitzats per tal de contribuir en l’estudi de la biogeografia i distribució batimètrica_x000D_ de les espècies antàrtiques, així com aportar nous coneixements sobre a la biologia_x000D_ alimentària de les espècies mediterrànies:_x000D_ Les aigües antàrtiques estan caracteritzades pels alts nivells de riquesa específica i_x000D_ d’endemismes, i els picnogònids antàrtics són excel·lents representants d’aquesta alta_x000D_ diversificació. Avui dia s’han descrit 264 espècies en aigües australs, que representen el_x000D_ 19.6% de les espècies mundials; 107 espècies són endèmiques d’aigües antàrtiques, mentre_x000D_ que 63 són comunes a ambdues zones, antàrtica i sub-antàrtica. El gènere amb major riquesa_x000D_ és Nymphon, que compta amb 67 espècies. S’ha proposat la hipòtesi del refugi insular_x000D_ bentònic com a explicació de la distribució actual de les aranyes de mar australs, proposant_x000D_ com a origen l’Arc d’Escòcia. Aquesta hipòtesi, juntament amb la migració des de la zona_x000D_ magallànica, podria explicar la riquesa específica extraordinàriament alta del Mar d’Escòcia._x000D_ Els resultats conclouen que gairebé el 30% de les espècies presenten una distribució_x000D_ circumpolar; l’augment de les expedicions que impliquen un major nombre de mostrejos ha_x000D_ fet que augmenti la circumpolaritat, i per tant, davalli la endemicitat zonal._x000D_ La informació bàsica sobre els patrons de distribució batimètrica, la diversitat d’espècies i la_x000D_ composició de la comunitat és escassa per a aquest grup. Les aportacions d’aquest treball_x000D_ quant a la distribució geogràfica contribueixen a comprendre millor les distribucions dels_x000D_ picnogònids antàrtics. Pallenopsis kupei és nou per a aigües antàrtiques, i sis espècies no_x000D_ s’havien trobat mai fins ara en aigües del Mar de Weddell. S’ha analitzat els patrons de_x000D_ distribució batimètrica en el Mar de Weddell, mostrant que la composició específica de la_x000D_ plataforma continental (des dels 100 fins als 900 m de fondària) difereix respecte a la del_x000D_ talús (a partir dels 900 m). Mentre que la majoria d’espècies estan confinades als límits de la_x000D_ plataforma continental, el talús està dominat bàsicament pel gènere Nymphon. Així, la_x000D_ profunditat sembla ser un factor important quant a la distribució de les aranyes de mar._x000D_ Aquests resultats suporten la hipòtesi que els picnogònids antàrtics han evolucinat i_x000D_ diversificat a la plataforma continental, i posteriorment s’han submergit als fons profunds._x000D_ La conca central de l’Estret de Bransfield està caracteritzada per una sèrie de volcans isolats._x000D_ La fauna d’aquestes estructures volcàniques s’ha analitzat per intentar esbrinar si els volcans_x000D_ eren actius durant el període mostrejat. Les famílies més abundants són Nymphonidae i_x000D_ Colossendeidae, tot i que la biomassa és molt major pels colossendeids. Això indica que_x000D_ aquests probablement estan utilitzant l’estratègia de la K, enlloc de l’estratègia de la r que_x000D_ és més típica dels petits nymphonids. La col·lecció és representativa del bentos de la zona oest de l’Antàrtica. Les estructures volcàniques de la zona no estaven actives durant el_x000D_ mostreig._x000D_ Nymphon australe Hodgson 1902 és l’espècie més abundant d’aranya de mar a l’Oceà Austral._x000D_ Aquesta espècie està considerada com a circumpolar, euribàtica i morfològicament variable._x000D_ En aquest estudi, s’investiga l’estructura genètica de les poblacions de N. australe al llarg de_x000D_ l’Antàrtica, utilitzant dades d’ADN mitocondrial. Els resultats suporten la circumpolaritat_x000D_ suposada per aquesta espècie, sense indicació d’especiació críptica. No obstant, les_x000D_ poblacions de la Península Antàrtica, el Mar de Weddell i l’Est Antàrtic estan efectivament_x000D_ aïllades, indicant que el flux genètic és limitat. A més a més, existeix una certa estructura_x000D_ genètica entre poblacions dins d’una mateixa zona. Es conclou que N. australe ha colonitzat_x000D_ amb èxit gran part de l’ecosistema marí antàrtic, tot i la seva limitada capacitat de dispersió._x000D_ El sistema digestiu de les aranyes de mar no ha estat discutit en el context de la seva_x000D_ ecologia i comportament alimentari. S’ha estudiat el sistema digestiu de dues espècies,_x000D_ Ammothella longipes (Hodgson 1864) i Endeis spinosa (Montagu 1808), així com el procés_x000D_ digestiu que s’hi dóna. Les diferències més importants s’han observat en la probòscide,_x000D_ reflectint adaptacions segons la dieta. L’estructura de la boca i del filtre de la faringe, així_x000D_ com la musculatura de la trompa, són els trets més diferents alhora de comparar les dues_x000D_ espècies. Els productes salivals juguen un paper important en la digestió oral. El seu procés_x000D_ digestiu dels picnogònids difereix del de la majoria de crustacis i xifosurs marins, bàsicament_x000D_ per l’absència de cèl·lules glandulars en el digestiu mig, i la presència d’una cèl·lula digestiva_x000D_ multifuncional. Les cèl·lules epitelials presenten un estat de repòs durant els períodes de_x000D_ dejú. Durant la digestió, els grànuls secretors són alliberats al lumen intestinal, i es formen_x000D_ els lisosomes secundaris, on es dóna la digestió. Finalment, s’alliberen els cossos residuals al_x000D_ lumen per a ser excretats a través de l’anus._x000D_ L’anàlisi d’àcids grassos ha estat demostrat com una bona eina per a determinar les relacions_x000D_ tròfiques i el comportament alimentari dels organismes, dels quals la seva dieta no pot ser_x000D_ inferida a partir del contingut estomacal. Les variacions estacionals en el contingut d’àcids_x000D_ grassos totals (TFA) i la composició d’àcids grassos ha estat analitzada en Ammothella_x000D_ longipes per tal d’establir les seves relacions tròfiques. Els resultats revelen que A. longipes_x000D_ és capaç modificar la seva dieta depenent de l’època de l’any, i l’aliment disponible. Aquesta_x000D_ espècie sembla ser carnívora durant la primavera i primers d’estiu, però s’alimenta de_x000D_ detritus quan les preses ja no són tan assequibles, durant l’hivern. S’han detectat alts nivells_x000D_ de cadena senar durant l’estiu i tardor, que són indicadors de bacteris adquirits a través de la_x000D_ dieta detritívora, o bé a través de la síntesi de novo a partir de propionat. El contingut TFA_x000D_ en A. longipes es manté durant tot l’any. Aquest fet concorda amb la seva activitat_x000D_ reproductora, que té lloc durant tot l’any excepte de maig a juliol, període durant el qual,_x000D_ adquireix una dieta carnívora.
| Fecha de lectura | 9 nov 2010 |
|---|
| Idioma original | Catalán |
|---|
| Supervisor | Tomas Munilla Leon (Director/a) |
|---|