En el grup de recerca s'havien descobert uns complexos de Pd(0) macrocíclics triolefínics de 15 membres. Es va estudiar la síntesi i capacitat coordinant dels lligands macrocíclics i l'activitat catalítica i reutilització dels seus complexos. Ens vam proposar ancorar aquest tipus de complexos de Pd(0) macrocíclics sobre una superfície sòlida de manera que fóssin fàcilment recuperables. Els polímers inorgànics presenten avantatges: elevades superfícies específiques i elevada estabilitat química i tèrmica. Existeixen diferents maneres de preparar materials híbrids orgànic-inorgànics contenint aquest tipus de lligands macrocíclics: cogelificació amb TEOS (procés sol-gel), o ancoratge a un gel de sílice mesoporós i estructurat (SBA-15). Per poder preparar aquests materials s'han sintetitzat macrocicles que contenen grups trietoxisilil (figura 2). La complexació del Pd(0) es pot fer abans o després de la formació del material. S'ha assajat l'activitat catalítica i reutilització d'aquests materials en reaccions d'acoblament de Suzuki Csp3-Csp2 i Csp2-Csp2 i en reaccions de telomerització d'1,3-butadiè amb fenol. També s'ha preparat un material poliestirènic entrecreuat que conté aquest tipus de complexos de Pd(0) macrocíclics. Aquest sòlid també s'ha assajat com a catalitzador en els mateixos acoblaments de Suzuki que els anteriors materials híbrids i en la reacció de telomerització d'1,3-butadiè amb metanol.
| Fecha de lectura | 25 mar 2004 |
|---|
| Idioma original | Indefinido/desconocido |
|---|
| Supervisor | Roser Pleixats Rovira (Director/a) |
|---|
Complexos de Pd(0) macrocíclics triolefínics de quinze membres: formació de materials híbrids orgànic-inorgànics i assaig com a catalitzadors recuperables
Blanco Tort, B. (Autor/a). 25 mar 2004
Tesis doctoral