Carbon sequestration rates in coastal Blue Carbon ecosystems: a perspective on climate change mitigation

Tesis doctoral

Resumen

Recentment s'ha descobert que els ecosistemes costaners, també coneguts com a embornals de carboni blau (praderies de fanerògames marines, manglars i marjals) igualen o fins i tot superen la capacitat dels ecosistemes terrestres per a segrestar carboni. Aquest fet ha conduït al desenvolupament d'una prometedora estratègia per a la mitigació del canvi climàtic, anomenada "Blue Carbon", basada en la conservació i la restauració d'aquests hàbitats. No obstant això, la inclusió del segrest de carboni blau com a component en els plans i polítiques per a la mitigació del canvi climàtic requereix determinar amb precisió la quantitat de carboni orgànic (CO) retingut en aquests ecosistemes, com s'acumula amb el temps, i quin és el seu destí si els embornals de carboni blau es veuen degradats. L'objectiu d'aquesta tesi se centra en respondre aquestes preguntes quantificant les taxes d'acumulació de CO en els sediments d'ecosistemes costaners naturals i degradats de praderies marines i manglars. Per fer-ho, utilitzem la radiocronologia de sediments costaners utilitzant el 210Pb i n'avaluem els seus potencials i limitacions. Contribuïm amb l'anàlisi de 167 noves taxes d'acumulació de CO en sediments de praderies marines per avaluar la seva contribució al segrest de carboni a l'oceà i determinem el risc de pèrdua dels dipòsits de CO emmagatzemats als sediments de praderies marines i boscos de manglars després de la seva pertorbació. Els resultats fan reconsiderar alguns dels paradigmes acceptats a la ciència del "blue carbon": que els estocs de CO constitueixen una mesura de l'eficiència del seu segrest, que les taxes de segrest de carboni a praderies marines són ordres de magnitud superiors a les dels boscos terrestres, o que la pertorbació dels hàbitats dona com a resultat la pèrdua de la major part o la totalitat de l'estoc de CO prèviament segrestat. Globalment, vam trobar que les taxes de sedimentació als embornals de carboni blau determinen més acuradament l'eficiència de segrest de CO, independentment de la quantitat de CO als seus sediments. Tenint en compte les incerteses associades a la tècnica del 210Pb, hem estimat que les taxes de segrest de CO als sediments de les praderies marines oscil·len entre 20 i 30 g C m-2 yr-1 (o 6 -18 Tg C yr-1, globalment). Això suposa un rebaixa de 7 vegades el segrest reconegut anteriorment. Tanmateix, les estimacions revisades, encara són extraordinàriament elevades. A escala global, l'enterrament anual de CO en sediments de praderies marines contribueix entre el 4 i el 8% del CO total enterrat a l'oceà, àdhuc i ocupar menys del 0,1% de la seva superfície. La degradació dels ecosistemes costaners causa la pèrdua del CO emmagatzemat a un ritme molt més elevat que el del seu segrest. Això pot succeir en el transcurs de mesos a anys, depenent del tipus de pertorbació i de la grandària dels dipòsits de CO. Tant la pèrdua de praderies a causa d'una onada de calor marina a Austràlia, i la desforestació de manglars a Madagascar van causar pèrdues d'entre el 4 i el 20% (a les praderies) i del 20% (als manglars) del CO emmagatzemat en el primer metre de sediment després de 3 i 10 anys de la pertorbació. En tots dos estudis, les taxes de pèrdua de CO en hàbitats degradats van ser varies (> 4) vegades superiors a les taxes de retenció de CO sota condicions intactes, la qual cosa suggereix que el potencial real per a mitigar les emissions de carboni està en la conservació dels embornals de carboni blau existents i en la immediata restauració dels ecosistemes degradats per a així evitar emissions de gasos d'efecte hivernacle addicionals i rebaixar els costos de mitigació.
Fecha de lectura29 mar 2019
Idioma originalInglés
SupervisorPere Masque Barri (Director/a), Carlos Duarte (Director/a) & Jordi Garcia Orellana (Director/a)

Citar esto

'