El treball que presentem porta a terme l’anàlisi històric, polític i organitzatiu del gihadisme com a fenomen global violent, així com les reaccions que ha provocat, especialment en el camp de la seguretat, per tal de realitzar propostes en el combat contragihadista des del camp de l’anàlisi Intel·ligència, així com de l’actuació política i legislativa, amb la finalitat de contribuir a la derrota ideològica del fenomen._x000D_ Dividim el treball en tres camps d’estudi: en primer lloc, el naixement i desenvolupament de l’Islam, centrant-nos en la figura del Profeta Muhammad, i el desenvolupament religiós després de la mort d’aquest. Els primers califes, el trencament entre sunnites i xiïtes, la configuració dels califats dinàstics imperials, i el paral·lel desenvolupament de les diferents branques internes, tradicions i camps legislatius, en el context de la contínua expansió imperialista duta a terme per les dinasties califals, la darrera de les quals va ser l’Otomana, fins a la seva decadència davant el creixement occidental. Tanquem el capítol amb el naixement de l’islamisme polític i el panarabisme. _x000D_ En el segon capítol analitzem les obres més influents dels ideòlegs més reivindicats pels propis gihadistes -i reconeguts també com a tals pels especialistes de major prestigi- i consegüentment, de major pes en el pensament gihadista. Els autors analitzats corresponen a diferents èpoques històriques, però tenen en comú la intransigència religiosa i la crida a l’ús de la violència, encarnada en el gihad, ja sigui contra els considerats “mal governants” musulmans, o contra tots aquells que són percebuts com una amenaça per a l’islam autèntic. Estudiem les obres de major interès pel nostre estudi d’Ibn Taimiyya, Ibn al-Wahabb, Mawdudi, Sayyid Qutb i Abdulah Azzam, i la seves influència en l’evolució del pensament islamista i en l’ús de la violència com a quelcom imprescindible per a protegir a la comunitat musulmana._x000D_ La tercera part està dedicada a la transformació de l’islamisme estrictament polític a la violència, a les experiències d’aquestes organitzacions violentes, i a la transformació final en el gihadisme, representat inicialment per al-Qaeda, i que avui comparteixen organitzacions com DAESH, així com d’altres de menor entitats en diferents zones del planeta. Les situem en el seu moment històric, contextualitzant en les realitats socials i polítiques dels països on es desenvolupen, així com en l’actuació de les potències occidentals i el context de la guerra freda, sovint en primer lloc colonitzadores, i posteriorment puntals externs de règims dictatorials repressius, o percebudes com a agressores directes –invasió soviètica d’Afganistan, invasió nord-americana d’Iraq-. Les reaccions occidentals davant les primeres expressions del gihadisme, amb els atemptats de l’11 de setembre de 2001 com a màxima expressió d’aquest, també són objecte d’estudi crític._x000D_ El nostre estudi ens permet establir unes conclusions, amb les que cloem la investigació, sobre la naturalesa totalitària del fenomen gihadista i la necessitat d’afrontar-lo amb mesures pluridisciplinars en el camp de l’anàlisi acadèmic, i la seva translació al camp de la Intel·ligència contraterrorista, així com legislatives i de caràcter social en el camp de l’estricta actuació política.