Resumen
Aquesta tesi pretén aproximar-se a levolució de labastament daigua a Barcelona entre lExposició Universal de 1888 i la Internacional de 1929. Lobjectiu plantejat és apropar-se al servei urbà daigua tot considerant-lo com un factor integrat en lintens i accelerat procés de creixement econòmic i de transformació política, social i urbana que experimenta la Barcelona del període. En aquest context laigua hi juga un paper protagonista en la producció econòmica i el sanejament públic de la ciutat, la higiene privada i la salut dels seus habitants.La recerca estableix relacions entre labastament daigua i lentramat dinteressos socials, polítics i econòmics presents a la ciutat, sapropa a les diferents possibilitats daccés a laigua dels diversos sectors socials i interpreta la lluita pel model de servei que finalment havia dimposar-se. Un model de monopoli privat en mans de la Societat General dAigües de Barcelona, resultat de la pugna entre aquesta empresa, els grups polítics presents a lAjuntament de Barcelona, els interessos daltres societats dabastament i els sectors econòmics i socials dominants a la ciutat.
La tesi saproxima a la problemàtica de labastament daigua des duna perspectiva social i històrica integradora que no contempla únicament el cantó de loferta daigua, de la captació i transport de cabals, amb tota la complexa problemàtica que tot això comporta. Els elements relacionats amb la demanda social, amb els centres de distribució i ús final dels cabals i el context social, polític i econòmic, històric en definitiva, en que sinscriuen són laltre cantó imprescindible. Així, contribueix a conèixer més bé les condicions de vida de la població de Barcelona en el període estudiat en allò que es refereix a les possibilitats daccés a laigua i en les causes i repercussions de les crisis sanitàries que afectava el seu estat higiènic i de salut. Cal recordar de manera particular que la situació endèmica de tifus que patia la ciutat i que els brots epidèmics de còlera de 1884 i de tifus de 1914 tingueren en laigua el seu origen i la seva via privilegiada de transmissió i contagi.
En un altre ordre de coses, la recerca aprofundeix en la interpretació de la a política de serveis públics de lajuntament de Barcelona, ofereix noves perspectives en lanàlisi dels objectius i les estratègies dels grups polítics de lèpoca presents a la ciutat, permet aproximar-se amb noves dades als mecanismes dinfluència de la burgesia barcelonina en la construcció de la ciutat i, finalment, fa possible endinsar-se en les relacions que sestableixen entre Barcelona i la seva àrea dinfluència metropolitana al voltant del paper de la ciutat com a centre datracció dels recursos hidrològics de lentorn proper i del conjunt del territori català.
La combinació entre la intrahistòria de les empreses dabastament daigua, en especial de la SGAB, i levolució històrica de la ciutat facilita lanàlisi de la lluita pel model dabastament daigua, una lluita que ultrapassa el terreny estricte del servei i que té evidents implicacions polítiques, socials i econòmiques dins de làmbit de la ciutat, de Catalunya i de la política espanyola. Aquest model metodològic daproximació, anàlisi i interpretació del servei dabastament daigua podria ser aplicat a altres ciutats o a altres serveis públics. Les seves bases són, primer, la contextualització de la intrahistòria del servei daigua per que el discurs interpretatiu pugui ser compartit per altres especialistes i sigui vàlid per a lestudi daltres abastaments. El model es fonamenta també en els principis de transversalitat de la problemàtica de laigua a través dels períodes estrictament polítics i de complexitat en els plantejaments i en lestructura interpretativa a partir de disciplines de coneixement diverses.
| Fecha de lectura | 2 feb 2007 |
|---|---|
| Idioma original | Catalán |
| Supervisor | Joan Serrallonga Urquidi (Director/a) |
Citar esto
- Standard
- Short
- Compact