Model de diagnòstic sociorelacional d’organitzacions (DSRO): una simulació

Aquest article proposa un model de caire pràctic i participatiu de diagnòstic sociorelacional d’organitzacions (DSRO), orientat a identificar i conèixer la dimensió relacional de les organitzacions d’un territori, detectar-ne les potencialitats i debilitats, i poder planificar els canvis orientats a la millora local i comunitària. En aquest document presentem una breu base teoricotècnica, una proposta metodològica (amb les diverses fases d’execució) i una simulació basada en una submostra (N = 20) d’una xarxa real d’organitzacions que operen en un territori. Inspirat en l’anàlisi de xarxes socials i en el diagnòstic territorial, el model fa servir una triple estratègia (recerca, transferència i participació ciutadana) i una aproximació metodològica mixta que combina tècniques quantitatives (estadístiques, qüestionaris, CAPI, etc.) i qualitatives (entrevista, anàlisi de xarxes, grup de discussió, dades d’opinió, etc.), amb els objectius següents: (1) obtenir dades bàsiques sobre les institucions integrants (sector, tipus d’organització, etc.), (2) obtenir dades d’opinió sobre els col·lectius involucrats, (3) visualitzar la xarxa organitzacional, els seus vincles i la seva distribució espacial mitjançant un mapa local; (4) produir un informe diagnòstic que articuli totes les dades segons els objectius de partida. I (5), poder detectar les mancances, les fortaleses i les oportunitats d’aquesta xarxa partint de les expectatives i les necessitats dels diversos col·lectius involucrats.