Mite i reconstrucció d'Armand Obiols

Producción científica: Capítulo de libroCapítuloInvestigaciónrevisión exhaustiva

Resumen

Durant força temps, si els lectors ens acostàvem a la figura d'Armand Obiols, semblava prou clar que no corresponia a la d'un escriptor prototípic del qual poguéssim identificar amb facilitat un corpus propi que és, fet i fet, allò que la societat entén que "produeix" un escriptor: llibres. Com veurem amb més detall, la difusió de l'obra del sabadellenc recollida en volums no va començar fins al 1973, dos anys després de la seva mort, quan van publicar-se onze composicions en el volum Poemes. Fins aleshores, per accedir a algun text d'Obiols calia capbussar-se, sobretot, a la premsa dels anys vint i trenta. Amb la guerra i l'exili posterior, el crític i poeta no va abandonar l'activitat literària i cultural, però la seva signatura, tret d'alguna aportació puntualíssima, ja no apareix ni en les publicacions que, amb una determinació impertèrrita, va endegar la diàspora catalana a Europa i a Amèrica, ni en els projectes que, amb dificultats de tota mena, van començar a esbossar-se a l'interior del país, per bé que fins ben entrada la dècada dels cinquanta, la relació d'Obiols amb alguns intel·lectuals de l'interior seguia viva.
Idioma originalCatalán
Título de la publicación alojadaL’humor constructiu. Vindicació de la Colla de Sabadell: Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols
EditoresFrancesc Foguet, Olívia Gassol
Lugar de publicaciónBarcelona
EditorialPublicacions de l' Abadia de Montserrat
Páginas97-118
Número de páginas21
ISBN (versión impresa)978-84-9191-111-1
EstadoPublicada - 2020

Citar esto