L'atenció sanitària de la població immigrant extracomunitària a Catalunya: entre l'Estat i el sector voluntari

L'article se centra en la gestió de la diferència en la sanitat pública prenent com a punt de mira la política sanitària a Catalunya referent als col·lectius d'immigrants extracomunitaris. L'anàlisi dels documents de planificació sanitària a escala autonòmica i l'estudi de les polítiques locals i les iniciatives socials del sector voluntari porten a sostenir la doble tesi de l'estatalització de l'accés a l'atenció a la salut de les persones immigrants en situació de regularitat administrativa, o, en el seu defecte, de les persones registrades al padró municipal, i la comunitarització de la cura de la malaltia de les persones immigrants no empadronables. Aquesta tesi qüestiona radicalment el principi d'universalisme que formalment regeix el sistema sanitari públic.