Las “trampas” de las medidas de conciliación de la vida laboral y familiar en el caso del personal al servicio de las Administraciones públicas

Tal i com va assenyalar el propi Consell Econòmic i Social d’Espanya en el seu Informe número 4/2000, sobre la protecció social de les dones, recórrer a algunes de les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar comporta certes conseqüències negatives en matèria de Seguritat Social, en el moment d’accedir a determinades prestacions o al fixar-se la seva quantia. Alhora, recórrer a aquestes mesures, i en especial a aquelles que tenen una llarga duració ─la reducció de jornada per cura de filles o fills o familiars o l'excedència pels mateixos motius─ també poden incidir de manera negativa en la formació i en el desenvolupament de a carrera professional. Conseqüències negatives que afecten al conjunt dels empleats i empleades, tant públics com privats, que accedeixen a les mesures de conciliació, tant si es tracte d'homes com de dones, encara que tenen una major transcendència en aquest últim col·lectiu atès que són majoritàriament les dones les que sol·liciten aquest tipus de mesures.