Els mestres de minyons i l'ensenyament públic a la Catalunya moderna (segles XVI-XVIII)

Al llarg de l’època Moderna les ciutats i viles de Catalunya comptaven amb un sistema educatiu públic que tenia com a objectiu l’aprenentatge de llegir, escriure i comptar per part dels nens; unes capacitats que eren considerades bàsiques per al desenvolupament de moltes activitats econòmiques, però que també facilitaven la comprensió de les ordres i instruccions donades per les autoritats; és a dir, contribuïen a la governabilitat. Els consells locals s’ocupaven de la gestió de les escoles municipals i de contractar els anomenats “mestres de minyons”, pagant-los amb diners procedents dels fons públics. A partir de 1714, els forts tributs imposats als municipis pel nou régim borbònic van dificultar la contractació de mestres, cosa que, afegida al fort increment demogràfic que el país va experimentar en la segona meitat del segle XVIII, va comportar que l’ensenyament públic entrés en una fase de declivi.