Demos vs. Aristos: un judici de responsabilitat davant la Dikasteria actual

Després del fracàs de l’experiència islandesa de constitucionalisme popular (2009-2012), alguns membres de la comunitat jurídica del país, parlamentaris i responsables polítics van afirmar que l’esborrany de constitució proposat pel consell constitucional de 25 ciutadans i aprovat per unanimitat el 27 de juliol de 2011 era poc realista, inaplicable i atemptava contra la tradició jurídica i política del país nòrdic. Aquest article fa un primer comentari sobre el caràcter revolucionari i novedós de l’experiència constitucional de «crowdsourcing» des de Soló, Efialtes i Clístenes, que van establir les bases de l’Atenes democràtica, fins a les constitucions modernes que han estat creades per poques persones, independentment del sistema polític en què s’emmarca, i amb independència de si es tracta de democràcies liberals o estats autoritaris. El treball simulant un judici continua analitzant l’experiència islandesa des d’una perspectiva crítica per identificar els elements que van acabar amb la constitució de masses. L’últim segment de l’obra té com a objectiu obtenir diferents elements per millorar el desenvolupament de grups constitucionals a considerar en els futurs processos constituents a tot el món.