Resumen
En aquest article es defensa la proposta de Diesing (1992) que els indefinits no poden rebre un tractament uniforme de variables o de quantificadors. L'evidència empírica a favor d'aquesta afirmació es basa en la posició dels adjectius qualificatius en els sintagmes determinants indefinits del català. Els adjectius qualificatius apareixen en posició prenominal si l'indefinit és específic, i en posició postnominal si és inespecífic. Es mostra, per tant, que la distinció entre indefinits específics i indefinits inespecífics té correlats sintàctics en llengües romàniques com el català.
| Idioma original | Inglés |
|---|---|
| Páginas (desde-hasta) | 143-167 |
| Número de páginas | 25 |
| Publicación | Catalan working papers in linguistics |
| Volumen | 4 |
| N.º | 1 |
| Estado | Publicada - 1994 |
Huella
Profundice en los temas de investigación de 'A Mark of Specificity in Indefinite Nominals'. En conjunto forman una huella única.Citar esto
- APA
- Author
- BIBTEX
- Harvard
- Standard
- RIS
- Vancouver