Passive Actions

Abstract

Aquest estudi situa les accions passives al bell mig de la nostra capacitat d’actuar. Són accions passives aquelles que el subjecte experimenta com a alguna cosa que li succeeix. Tot i que la majoria de les accions van acompanyades d'aquesta experiència, l'explicació de les accions passives entra en conflicte amb importants intuïcions sobre què és actuar. Una acció és quelcom que fa un subjecte, i fer quelcom està, generalment, en oposició amb allò que succeeix al subjecte. Així, l’experiència de passivitat sembla amenaçar allò que és essencial a l’acció, el fet que el subjecte fa una acció. Pot una acció ser alhora quelcom que un individu fa i quelcom que li succeeix? En els capítols 1 i 2 presento dues estratègies diferents per explicar les accions passives. La primera considera que fer una acció és incompatible amb un mecanisme passiu. Bach, Searle i Pacherie modifiquen teories clàssiques de l’acció, segons les quals la persona que té la intenció d'una acció causa l’acció, mitjançant la substitució de la persona per una representació de moviments corporals. Una segona estratègia considera que les anomenades ‘accions passives’ són el resultat d’un procés diferent del procés que té com a resultat una acció. Clark proposa que un sistema neuronal visuomotor resulta en moviments corporals que són accions i que la persona experimenta de manera passiva. També analitzo la proposta de Dreyfus, que presenta una relació bàsica entre l’entorn i el subjecte que té com a resultat que el cos es mogui de manera activa. Atès que aquesta relació no està basada en la voluntat del subjecte (o en alguna cosa semblant), pot explicar l’experiència de passivitat. Tanmateix, atès el marc teòric que Dreyfus utilitza, el seu model només explica aquelles accions que responen al medi. El model de Dreyfus també té problemes a l'hora d'explicar com es pot controlar i modificar l’acció. En el capítol 3, exploro una nova manera d’explicar les accions passives relacionant-les amb la dimensió bàsica de l’acció, que apareix quan es discuteix el fenomen de les accions no bàsiques. Les accions no bàsiques són aquelles que estan fetes mitjançant una altra acció, i les accions bàsiques son aquelles que s’introdueixen per aturar la possible regressió que es produiria si totes les accions fossin no bàsiques. Argumento que tant les accions passives com les accions bàsiques existeixen perquè les accions es fan movent el cos. En el capítol 4 exploro, en conseqüència, el que diferents teories diuen sobre els moviments d’una acció. Primerament analitzo la proposta de Bargh que sosté que mecanismes subpersonals causen moviments. Una segona teoria, argumentada de maneres diferents per Steward i Hornsby, proposa que els moviments corporals són el resultat d’una relació especial que té la persona amb el seu cos (que és diferent de la seva relació amb l’acció). Cap d’aquestes teories no aconsegueix d'explicar satisfactòriament el fet que aquests moviments són moviments actius. En el capítol 5, presento una proposta positiva. La meva proposta és que els moviments d’una acció són el resultat d’una tendència del cos a moure’s. Des d'aquesta perspectiva, als moviments no els cal la realització d'una acció per tal que siguin els moviments d'una acció: ho són de manera bàsica. Aquesta proposta no resulta, però, en una teoria en la qual la intenció del subjecte no hi tingui cap paper, atès que la tendència d’un cos a moure’s pot satisfer el patró de moviments relatius a una intenció. Tanmateix, les intencions no serien essencials per a l'acció la relació entre acció i intenció seria indirecte i mediada per la tendència del cos a moure’s.

Date of Award	13 Apr 2018
Original language	English
Awarding Institution	Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Supervisor	Olga Fernandez Prat (Director) & Kevin Mulligan (Director)