Los objetos y el acontecimiento.Teoria de la socialidad mínima

Abstract

Tradicionalment, allò social es defineix a partir de dos límits: a) la impossibilitat de comptar amb els objectes en la formulació de la socialitat, i b) l'exclusió de l'esdeveniment com a possible forma d'allò social. La primera part d'aquest treball fa un repàs de la producció teòrica dels esmentats límits i presenta la formulació general de la tesi sostinguda: pensar allò social a partir de l'esdeveniment i en relació als objectes. En la segona part es realitza un exercici triple. En primer lloc s'analitzen les principals aproximacions a l'univers dels objectes que s'han formulat des de la tradició del pensament social. A continuació es planteja una reflexió envers els recents projectes que volen teoritzar una socialitat amb i des dels objectes. I finalment es revisa la pretensió de varis autors que entenen el "ser-hi-junts" partint de l'ordre objectual. La tercera part d'aquest treball és una indagació sobre l'esdeveniment. Posseeix un doble objectiu. D'una banda estudiar alguns intents de definir el pensament social a partir de l'esdeveniment. I, de l'altre, contrastar dues maneres diferents de conceptualitzar allò que esdevé. Una d'aquestes planteja l'esdeveniment com a força misteriosa, que transforma la vida quotidiana però que no té materialitat. I l'altre que l'esdeveniment i l'ordre d'allò objectual es relacionen d'alguna manera. Els capítols de la quarta part elaboren pròpiament la tesi. Es planteja que l'objecte, en la seva actualitat o virtualitat, obre l'esdeveniment. I aquest esdeveniment desplegat és la socialitat mínima, el tret més bàsic del viure-en-comú. Socialitat en tant que habitar múltiple, i mínima ja que és la producció més bàsica que apareix en qualsevol esdevenir. Es manté, de la mateixa forma, que l'objecte, en el seu moviment, crea allò que anomenem "col·lectiu" i també que allò objectual és simultàniament allò que s'evadeix, circula i unifica. És una mena de regla elemental, d'instrucció que automatitza una operació: obrir l'esdeveniment. La tesi proposada conté dues afirmacions no intuïtives. La primera sosté que els objectes ni es situen en l'espai ni en el temps. Ben al contrari, apareixen en un esdevenir, i aquest sempre posa el seu temps i espai: l'objecte es dóna invariablement en la relació "situar-se a l'esdevenir". La segona manté que allò que s'oposa completament a l'objecte no és el subjecte sinó l'estàtua. Aquesta és, curiosament, un altre objecte. Un que ha perdut la seva capacitat d'obrir esdeveniments o que aquesta ha estat congelada en la reproducció continua del mateix esdevenir. Finalment, la triada que formen l'objecte, l'esdevenir i la socialitat mínima permeten formular una nova noció de poder i re-definir allò social. Envers la noció de poder com a estructura d'agonia apareix l'idea de poder com a prehensió, i allò social es conceptualitzat com a superfície que permet la connexió de determinats cossos o entitats.

Date of Award	4 Jul 2001
Original language	Spanish
Awarding Institution	Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Supervisor	Miquel Domenech Argemi (Director)