Naixement i crisi del periodisme radiofònic

L'evolució del periodisme radiofònic en aquests darrers deu anys i, en general, l'experimentada pel mitjà en aquest mateix període cal contemplar-la en primer lloc, com el resultat de l'herència rebuda de les etapes històriques precedents i fonamentalment d'aquella que va començar el 1977 amb la recuperació de la llibertat d'informació. En segon lloc, per comprendre les coses que han passat, cal fer una lectura aprofundida del paper atorgat a la ràdio en el conjunt de la comunicació massiva al nostre país, les estratègies d'oferta programàtica dels emissors i la utilització que han fet del mitjà les audiències -cada cop més nombroses- que han guanyat en aquests temps. Un tercer nivell d'acostament al tema està relacionat directament amb el paper que han jugat els professionals en tot aquest procés, el seu protagonisme en l'assoliment dels discursos periodístics específicament radiofònics, l'establiment d'unes rutines inèdites fins ara en la producció dels missatges i, per últim, l'aparició de determinades tendències que apunten cap a una certa aposta professional per a l'espectacularització i el doctrinarisme en la construcció d'aquests discursos radiofònics, com a conseqüència d'una voluntat de cercar la diferenciació i la notorietat enmig de la saturada oferta programàtica i que són el resultat de la competitivitat creixent que experimenta el mercat audiovisual.