Infraestructures i territori: un procés dialèctic amb interferències, desconnexions i coordinacions

L’anàlisi de les infrastructures en relació al territori ha anat canviant en la mesura
que s’introduïen noves variables i distints paradigmes. De la relació causal de
començaments del segle XX s’ha anat modelant una anàlisi més dialèctica que
aprofundeix en les sinèrgies i en les interrelacions, amb la inclusió de variables, no
només físiques o econòmiques, sinó també socials i mediambientals. La inclusió de la
sostenibilitat com un nou paradigma, no només ha modificat la vessant més
acadèmica, sinó també els objectius polítics i, amb ells, les polítiques de transport.
Encara que les dinàmiques territorials són processos lents i impliquen arcs temporals
de llarga durada, obliguen alhora a interrelacionar escales territorials de geometria
variable.