Guia catalana de la perfeta musica (1730): Un tractat de música escrit en català per Onofre Puig, mestre de capella de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Barcelona

El propòsit de la present comunicació és donar a conèixer l’existència d’un tractat inèdit de música escrit el 1730 pel mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona Onofre Puig. L’obra, manuscrita, es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya i presenta la característica d’estar redactada en català. Juntament amb el tractat de composició anònim servat al Centre de Documentació de l’Orfeó Català, el manuscrit de Puig és un és un dels pocs exemples de tractats musicals coneguts avui, escrits en llengua catalana. La seva existència resulta interessant perquè permet demostrar que a Barcelona (o arreu de Catalunya?), al segle XVIII, els coneixements musicals no només eren transmesos en llengua castellana, sinó que també ho eren en català. D’altra banda, aquest tipus d’obres també donen una valuosa informació dels coneixements musicals que s’esperaven dels músics del moment.
Onofre Puig divideix el seu tractat en tres llibres entre els quals considera el cant pla o la música harmònica, la música mètrica o mensual i la música rítmica. A més dels aspectes purament musicals, al primer llibre, dividit en vint capítols, l’autor se centra en la reverència i devoció amb què els cantors havien d’assistir al cor. El segon llibre consta de setze capítols en els quals s’exposen, entre d’altres, qüestions relatives als senyals i figures utilitzades al cant d’orgue, els diferents tipus de puntets o les diverses combinacions de claus que es poden emprar. Els set capítols inclosos al darrer llibre contenen explicacions detallades sobre els diferents tipus d’intervals, o les consonàncies i les dissonàncies. Als darrers folis del manuscrit hi ha un resum sobre diferents aspectes musicals.
Sens dubte, el tractat de Puig, de poc més d’un centenar i mig de folis, exposa i clarifica tot el coneixement que havien d’adquirir els músics i compositors del primer terç del segle XVIII. L’estudi d’aquest tipus d’obres teòriques és important a l’hora d’aprofundir i d’entendre la música d’una determinada època, en aquest cas, la dissetena centúria.