Fabra i família tota

Avui l’expressió i família tota és percebuda com una fórmula habitual de cloenda de les enumeracions de familiars pròpies de les esqueles mortuòries. Tanmateix, si retrocedim un segle, aquesta funció l’ocupava i demés família (o i demés parents), com a resultat d’una interferència que atorgava a aquest indefinit el valor del cognat castellà, en detriment del significat genuí. Fabra, en la seua tasca de depuració de l’idioma, va pouar en la llengua medieval una solució substitutòria. En el present article, comencem per resseguir en els textos del Mestre els diversos estadis pels quals va passar la proposta, que s’inicia com a i els parents tots, esdevé i parents tots (en convivència amb i tots altres parents) i desemboca en i família tota. A continuació, a través del despullament del Corpus Informatitzat del Català Antic, establim els fonaments medievals de la construcció amb tot posposat i analitzem quins contextos podien legitimar que s’hi ometés l’especificador. Finalment, mitjançant el buidatge del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, mostrem el progrés en la implantació de la proposta de Fabra a partir de la publicació de la Gramàtica catalana de 1918 i constatem que som davant un èxit més del procés de normativització.
PARAULES CLAU: Fabra, esquela mortuòria, quantificador universal, especificador nominal, català antic, normativització.