El paper de la infraestructura verda metropolitana en relació amb la qualitat de l'aire i la mitigació i adaptació al canvi climàtic

Aquest article sintetitza els resultats de diverses avaluacions dels serveis ecosistèmics de regulació realitzades a la ciutat, regió metropolitana i província de Barcelona que permeten determinar el paper de la infraestructura verda metropolitana en relació a la qualitat de l'aire, la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic a aquestes tres escales territorials. A través de la quantificació i cartografia dels serveis ecosistèmics de filtració de contaminants atmosfèrics, captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, control de l'escorrentia superficial i regulació micro-climàtica proporcionats pels ecosistemes metropolitans (incloent espais naturals, parcs i jardins urbans o l'arbrat viari), l'article avalua la capacitat (i els límits) de la infraestructura verda com a solució basada en natura per abordar reptes tan importants per a la metròpolis barcelonina com són la contaminació atmosfèrica i l'emergència climàtica. Aquesta síntesi conclou que les polítiques d'infraestructura verda poden tenir un paper rellevant per a l'adaptació climàtica, sobretot a nivell suburbà, però només complementari a les polítiques de reducció de les emissions (de contaminants atmosfèrics i de gasos d'efecte hivernacle) pel què fa a la millora de la qualitat de l'aire i la mitigació del canvi climàtic.