El monacat insular de la Mediterrània Occidental. El monestir de Cabrera (Balears, segles V-VIII)

Research output: Book/ReportBookResearchpeer-review

Abstract

El llibre EL MONACAT INSULAR DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL. EL MONESTIR DE CABRERA (BALEARS, SEGLES IV-VIII) és una part de la tesi doctoral Arqueologia d’una instal·lació monacal primerenca a l’arxipèlag de Cabrera (Illes Balears) (segles V-VIII dC). Restes arquitectòniques, de producció, ceràmica i altres materials arqueològics, dirigida per la Dra. Helena Kirchner Granell, i feta dins del programa de Doctorat en Economia, Societat i Cultura antiga del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va defensar dia 20 de gener de 2016 davant del tribunal format pels Doctors Albert López Mullor (President), Josep Maria Macias Solé (Secretari) i Albert Ribera Lacomba (Vocal), qui li varen qualificar d’Excel·lent Cum Laude. Aquest treball partia de les investigacions arqueològiques que van començar a l’arxipèlag de Cabrera l’any 1999, i tenia com a objectiu principal intentar conèixer com va ser el monestir de què parla l’Epístola XIII, 47 del papa Gregori Magne, una carta escrita l’any 603 que demostra, sense cap mena de dubtes, l’existència d’un monestir a l’illa de Cabrera de les Balears.
Les excavacions arqueològiques a l’illa de Cabrera varen servir com a punt de partida per a engegar el Projecte de recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera. Aquest sempre ha estat coordinat des de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, i codirigit per Maria Magdalena Riera Frau i Mateu Riera Rullan, un equip de direcció al qual, en els darrers anys, s’han sumat María José Rivas, Josep Maria Puche i Julio Miguel Román. Totes aquestes feines han estat finançades per l’Ajuntament de Palma i pel Ministeri de Medi Ambient.
L’actual treball té com a precedent la tesi de llicenciatura titulada El monestir de Cabrera a l’antiguitat tardana, dirigida pel doctor i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Miquel Barceló Perelló (2002). Llavors es començaren a creuar les dades obtingudes a Cabrera, Conillera i l’illot dels Frares amb el que deien les fonts escrites del monacat cristià dels segles IV a VIII i amb els descobriments arqueològics d’alguns altres exemples de comunitats monàstiques localitzades a illots de la Mediterrània occidental i de l’Atlàntic. Es va proposar que Cabrera fou una illa santa on pareixia que hi haurien coexistit dos tipus d’assentaments monacals corresponents a un cenobi i a diversos eremitoris. Calia descriure quin ús varen fer els monjos de l’espai i dels seus recursos, conèixer les característiques de les seves construccions per tal de poder identificar els seus usos i comparar les restes de Cabrera amb les escasses restes arqueològiques de monestirs dels segles V a VIII que s’havien pogut excavar. Totes aquelles són algunes de les directrius que han anat marcant la nostra feina aquests darrers anys i de les quals el present llibre n’és el fruit.
La tesi doctoral abans esmentada va ser inicialment dirigida pel mateix Miquel Barceló que va donar algunes de les pautes més decisives per al seu desenvolupament. El deteriorament de la seva salut va fer que Helena Kirchner anés assumint feines de correcció i orientació fins que, en Miquel Barceló, encara en vida, acabés delegant en ella la direcció. La seva mort el novembre del 2013 va fer que ja no pogués constar com a codirector. La tesi, tot i reprendre la feina iniciada el 2002, analitzava el monestir de Cabrera amb un enfocament molt més ampli. Així, es pretenia avançar en el coneixement del monacat a les illes Balears, i també de gran part la cristiandat fins vora l’any 700. El monacat fou un element clau de les societats del segle V i, encara més, de les dels segles VI i VII. Per tant, entendre com va funcionar, també havia de permetre conèixer una part molt important del món que l’envoltava. Durant aquells segles, tal com afirma P. Brown, a la Mediterrània i a gran part de l’Europa occidental, es va produir un canvi en la cultura religiosa del que el monaquisme fou el gran protagonista, un clar preanunciament del que seran els grans monestirs de l’edat mitjana (Brown 2006). Però, tot aquell procés també va capgirar a molts territoris l’explotació i la distribució dels recursos, així com l’organització social. D’aquí que, tot i la centralitat de l’estudi de la comunitat monàstica de Cabrera, la recerca va sobrepassar els seus límits geogràfics i, els materials trobats, varen permetre lligar esdeveniments que van des de Terra Santa fins a Escòcia.
Les fonts escrites de l’època que donen informacions sobre els primers segles del monaquisme cristià són, principalment, les regles monàstiques, els documents normatius i les epístoles. També són importants les obres hagiogràfiques que, tot i que narren sovint esdeveniments meravellosos, també poden contenir certes informacions, sovint anecdòtiques o involuntàries, que sí que reflecteixen la realitat d’aquells segles (Brown 2006; McCormick 2005). Totes juntes deixen massa buits per poder conèixer i interpretar completament el món monacal dels segles IV a VIII però, també són imprescindibles per analitzar correctament les dades que pugui aportar l’arqueologia.
Per a les regions que es tractaran i per a tots els segles contemplats varen existir diverses formes de cristianisme (Brown 1997, 9) i, per descomptat, distints monaquismes. Per tant, aquesta diversitat, sumada a la mancança d’informacions de certs cristianismes i monacats «extints», dificulten poder arribar a conèixer com va ser la comunitat monàstica cabrerenca. Tot i això, sí que es poden apreciar certs punts d’encontre. I és que sí que va existir un cristianisme molt antic, comú a tota la conca mediterrània (Brown 2006, 327). Un cristianisme amb una mentalitat i uns costums fortament influenciats, ja des del segle IV, per un monacat amb elements comuns d’un extrem a l’altre de la cristiandat.
Tal com es veurà, és molt difícil poder identificar els elements mobles i immobles de caràcter monacal dels segles IV a VIII, fins i tot, sovint ni tan sols es poden localitzar els monestirs descrits a les fonts literàries. És per això que és tan important poder estudiar els illots on se sap segur que hi va haver comunitats monàstiques, per així poder tenir noves eines que permetin interpretar els descobriments arqueològics d’altres indrets. En el present llibre se n’exposaran nombrosos exemples, sobretot de la Mediterrània occidental. També es contemplaran algunes dades de les illes monàstiques de l’Atlàntic, s’analitzaran illots on no es tenia constància de la presència de monjos, així com diferents estacions arqueològiques de pertot arreu, fins i tot subaquàtiques. En qualsevol cas, cal remarcar que el títol d’aquesta obra es refereix només a les illes de reduïdes dimensions, mai superiors a les 3.000 ha.
Mai com ara s’havia fet una aproximació tan completa a com es va crear i a com estava organitzat el monestir de Cabrera. Es veurà que el seu no és un cas excepcional. Es podrà apreciar com repetia un model del qual se’n donaran les claus per entendre’l, saber com es va difondre i, també, conèixer com va funcionar. Es posaran sobre la taula molts dels elements d’un comerç a llarga distància dels segles V a VII. Amb ells s’argumentarà que els monjos varen participar en la producció, adquisició, distribució i consum de molts dels productes que circularen per la Mediterrània, part de l’Atlàntic i per molts dels rius del que havia estat l’Imperi romà. Es demostrarà com el comerç a llarga distància detectat en els illots, així com en altres monestirs, està absolutament lligat a una diàspora monacal que fou, al mateix temps, una diàspora comercial protagonitzada pels monjos. Tota aquesta labor s’ha fet seguint les directrius proposades per C. Broodbank per a «l’arqueologia de les illes», contemplades per H. Kirchner i B. Moll en l’estudi de les Balears dels segles VIII a XIII (Kirchner, Moll 2006). Per tant, s’ha procurat estudiar el cas de Cabrera en un «món illenc» ampli, més enllà de la superfície de l’illa, tenint en compte les relacions entre illes i terra ferma, a través de les rutes marítimes i amb una estructura naval concreta. Per exposar conceptualment com pogué funcionar el comerç a llarga distància (long distance trade) documentat en l’estudi del cas de Cabrera ha estat fonamental el model de diàspora comercial (trading dispora) desenvolupat per A. Cohen (1969 i 1971), del que M. Barceló (The gold, inèdit) n’ha seguit demostrant la seva validesa en relació amb els comerciants ibadites i els bahriyyun. Aquest model proporciona un marc conceptual adequat per entendre la propagació de comunitats monàstiques a les petites illes de l’Occident europeu. Una diàspora comercial entesa com la dispersió espacial d’un grup amb la finalitat de controlar selectivament totes, o gairebé totes, les fases comercials d’una sèrie de mercaderies específiques.
Els principals protagonistes del llibre són els «monjos dels illots», que, en cap cas, no es poden entendre aïlladament. I és que les seves connexions amb el monacat «continental» o «de terra ferma» van ser fonamentals. De fet, en molts casos, són les mateixes persones. Per entendre aquell «monacat dels illots» prenen una importància cabdal diversos conceptes i processos analitzats i descrits per P. Brown a partir de la documentació textual, referits, sobretot, als monjos de la Mediterrània oriental, de Lérins i de les illes Britàniques (Brown 1971, 1983, 1997, 2006). L’aproximació al món dels «monjos dels illots» s’ha fet seguint les directrius apuntades per Ph. Pergola l’any 2003, on s’anunciava que per avançar en el seu coneixement que, per cert, fins llavors era certament pobre, era fonamental l’arqueologia. Era aquella la que hauria de permetre saber com es varen poder arribar a estructurar aquelles comunitats (Pergola, Mazzei, Severini 2003, 193-196). Així, s’ha procurat estudiar minuciosament el registre arqueològic deixat per la comunitat monacal, completant les feines d’excavació amb exhaustius treballs de prospecció. Les dades obtingudes s’han contrastat amb les de les investigacions dels altres illots monacals de la conca de la Mediterrània occidental, però també s’ha donat una ullada a Orient i a l’Atlàntic.
El llibre està dividit en 8 parts. La primera està dedicada al medi físic de l’arxipèlag de Cabrera on, a més de fer-ne una descripció general, s’apunten algunes de les claus que permeten entendre com és que es va instal·lar una comunitat monàstica en aquelles illetes.
La segona part és a una introducció històrica, on es tracten dos temes: Els monjos i els monestirs als illots en el context del primer monacat de la Mediterrània occidental, i els monjos i el monacat a les illes Balears entre l’antiguitat i l’edat mitjana. S’hi fa una aproximació que integra la informació procedent de les fonts escrites i de l’arqueologia. S’ha volgut fer un recull sistemàtic i complet atès que no s’havia fet abans. Tot plegat és, sens dubte, una eina bàsica i imprescindible per poder escometre els objectius abans exposats. Conèixer què és el que va esdevenir en altres llocs, ajudarà a interpretar el que es troba a Cabrera.
A la tercera part es fa una descripció dels jaciments arqueològics de Cabrera, Conillera i de l’illot des Frares del temps del monestir cabrerenc. Es recullen totes les dades publicades i s’exposen les principals novetats de les prospeccions i excavacions arqueològiques fetes a totes tres illes. S’exposen nombroses dades inèdites i també es fa un important esforç per acotar al màxim, sempre que sigui possible, la datació dels elements descoberts, com a pas previ per poder conèixer el moment de la instal·lació monacal, com estava organitzada, i com va anar evolucionant.
La quarta part està dedicada a les ceràmiques del monestir de Cabrera. La ceràmica és un dels principals protagonistes de l’estudi donat que és la resta arqueològica moble més documentada en tots els jaciments estudiats. Certament, aquest fet no és exclusiu de l’arxipèlag de Cabrera, sinó que és característic de pràcticament totes les estacions arqueològiques d’època històrica fins ben entrat el segle XX. La investigació sobre les ceràmiques requereix una exhaustiva feina de descripció, classificació, datació, recerca de paral·lels que es mostra amb tots els seus detalls. Però l’objectiu d’això és vincular aquestes dades amb l’organització econòmica i social de la societat que produeix la ceràmica, que la distribueix i la consumeix (Kirchner 1988, 88, 111-112 i 120). És per això que s’ha fet un recull minuciós dels llocs on han aparegut ceràmiques com les trobades a l’arxipèlag de Cabrera, especialment si s’han detectat en altres illots o en indrets que es poden relacionar amb comunitats monàstiques.
La cinquena part està dedicada a les monedes, als marbres i vidres trobats en el Pla de ses Figueres i a l’illot dels Frares. I és que tots ells il·lustren molt bé alguns dels aspectes econòmics que varen caracteritzar el monestir de Cabrera en particular i, del monacat dels segles V a VII en general.
En el Capítol sisè s’interpreten les dades exposades. Ha quedat estructurat en cinc blocs dedicats a la caracterització de la comunitat monàstica de Cabrera i als intercanvis. S’ha volgut mostrar com aquesta comunitat monàstica formava part d’una diàspora comercial que tant les fonts escrites com el registre arqueològic permeten identificar.
Finalment, es fa una síntesi a tall de conclusió i es presenta la bibliografia consultada.
Original languageCatalan
Place of PublicationBarcelona
Number of pages657
Volume1
ISBN (Electronic)9788494629822
Publication statusPublished - 2017

Publication series

NameStudia Archaeologiae Chritianae

Cite this