El col·loquial mediatitzat de les sèries de ficció i el català nord-occidental: un encaix difícil?

En aquest capítol es parteix de la constatació que crear el col·loquial mediatitzat per a una sèrie de ficció ambientada en territori nord-occidental planteja més dificultats que crear-lo per a les produccions pròpies d’ubicació central, i s’indaga en les causes d’aquesta disparitat. Es fa èmfasi, com a motiu fonamental, en la distància entre la varietat col·loquial i la llengua normativa, més gran per als parlants nord-occidentals que per als centrals, fet que s’exemplifica amb l’anàlisi del tractament que la GIEC fa de les variants nord-occidentals de les principals isoglosses morfològiques que separen ambdós dialectes. També s’assenyala, com a causa coadjuvant, la dificultat de concebre un pseudocol·loquial de base nord-occidental quan els mitjans audiovisuals d’abast general a Catalunya encara vehiculen molt majoritàriament un model de llengua central i l’audiència no està prou familiaritzada, doncs, amb la modalitat nord-occidental de la varietat estàndard, circumstància que és a la base d’algunes de les crítiques que va rebre la sèrie Lo Cartanyà, de la qual es fa la caracterització lingüística. Finalment, manllevant un concepte de la sociologia usat sovint en altres contextos, se suggereix l’adopció de mesures de discriminació positiva o d’acció afirmativa (Fraser, 1997) conduents a incrementar la presència nord-occidental en àmbits on està pràcticament vedada, com la publicitat o el doblatge.