Disminució de la pobresa hídrica i adaptació al canvi climàtic : impactes i respostes a l'àrea metropolitana de Barcelona

Al Nord Global, la pobresa hídrica afecta sobretot les llars que no poden accedir a aigua i sanejament suficients, fiables i segurs perquè no poden pagar el cost de l'aigua. El canvi climàtic encara agreujarà més aquestes situacions de vulnerabilitat, pels canvis en les precipitacions i episodis de temperatures extremes, que intensificaran l'escassetat d'aigua i possiblement augmentaran el cost del servei de subministrament i del sanejament. Aquest article examina la pobresa hídrica a l'àrea metropolitana de Barcelona fent servir una metodologia mixta que combina informació quantitativa i qualitativa, a fi d'explorar com el canvi climàtic pot afectar i empitjorar aquestes situacions de vulnerabilitat i, per tant, fer necessàries noves estratègies. A partir de dades de les estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV), avaluem: l'impacte de la pobresa hídrica per al subgrup de llars en risc de pobresa (a priori més vulnerables), les dades sobre morositat en els pagaments, el deute acumulat i les desconnexions d'aigua. L'anàlisi qualitativa, prenent com a base entrevistes a llars vulnerables, tant de persones que assisteixen a les reunions de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) com de persones entrevistades en mostres facilitades per entitats assistencials, permet avaluar amb més precisió com aquestes persones experimenten i gestionen els efectes de la pobresa hídrica. Si bé cal destacar alguns èxits importants, especialment la llei catalana del 2015 que prohibeix les desconnexions dels serveis essencials a les llars vulnerables així com l'atorgament de subvencions i altres ajuts per pagar les factures, aquestes llars continuen patint problemes importants, sobretot el neguit per l'acumulació d'un deute que potser exigiria revisar l'estructura tarifària, almenys per a les llars més vulnerables.