Difusió de la resistència als antimicrobians. Diferents camins amb un mateix final

Un dels aspectes més preocupants de l’adquisició de resistències és la seva difusió en el món
microbià. L’adquisició dels diferents mecanismes de resistència pot ser originada pel microorganisme mateix, fruit d’errors en la seva replicació, o per l’adquisició de material genètic que
codifiqui gens de resistència. En el primer cas parlaríem d’una difusió vertical, mentre que en
el segon parlaríem de difusió horitzontal.
La difusió horitzontal es pot donar per transformació, transducció i conjugació. Potser el més
simple d’aquests mecanismes de transferència gènica és la transformació natural, on DNA lliure de l’ambient és adquirit per un bacteri receptor. Aquest DNA serà incorporat a la cèll. ula i, en
expressar-se, podrà comportar un canvi fenotípic. En el cas de la transducció el DNA és transferit per bacteriòfags a les noves cèll. ules que infecten. El darrer mecanisme de difusió horitzontal de la resistència és la conjugació, procés de transferència de gens a través de plasmidis entre dues cèll. ules que estan en contacte. Finalment, trobem unes altres estructures gèniques, els elements mòbils, que tenen també un paper molt important en la difusió gènica, com són els gens cassette, integrons, seqüències d’inserció, transposons conjugatius i no conjugatius i les illes genòmiques