Abstract
En aquest article es defensa la proposta de Diesing (1992) que els indefinits no poden rebre un tractament uniforme de variables o de quantificadors. L'evidència empírica a favor d'aquesta afirmació es basa en la posició dels adjectius qualificatius en els sintagmes determinants indefinits del català. Els adjectius qualificatius apareixen en posició prenominal si l'indefinit és específic, i en posició postnominal si és inespecífic. Es mostra, per tant, que la distinció entre indefinits específics i indefinits inespecífics té correlats sintàctics en llengües romàniques com el català.
| Original language | English |
|---|---|
| Pages (from-to) | 143-167 |
| Number of pages | 25 |
| Journal | Catalan working papers in linguistics |
| Volume | 4 |
| Issue number | 1 |
| Publication status | Published - 1994 |
Fingerprint
Dive into the research topics of 'A Mark of Specificity in Indefinite Nominals'. Together they form a unique fingerprint.Cite this
- APA
- Author
- BIBTEX
- Harvard
- Standard
- RIS
- Vancouver