Les 'colonitzacions internes' europees, ben documentades des del segle XI, o l’expansió de la cristiandat llatina sobre espais 'externs', tant dins (al-Andalus) com fora d’Europa, generaren processos d’apropiació seculars, fronteres proveedores de matèries primeres i aliments, la gestió de poblacions locals dominades i l’eclosió de conflictes d’escales diverses. El desenvolupament de les formacions polítiques estatals va comportar l’aparició de delimitacions geogràfiques pretesament precises i noves identitats. Es van generar estratègies de control i d’ordenació de territoris, substituint dinàmiques econòmiques i polítiques prèvies, amb les consegüents formes d’acomodació i resiliència dels actors locals. El nou model europeu d’espai de frontera, amb origen en les fronteres medievals, va ser exportat fora d’Europa a partir d’aquest mateix moment, amb particularitats locals i regionals. Cal un estudi diacrònic de llarg abast que permeti la comparació de diferents espais geogràfics. 

Helena Kirchner Granell