Aquesta és una etnografia emmarcada als àmbits acadèmics de Poder, Subjectivitat i Gènere, i de Ciència, Tecnologia i Societat. El tema d'estudi és la producció, en àmbits ginecoobstètrics, de subjectivitat materna i d'estatus de persona del fetus durant l'embaràs, i la seva desaparició, qüestionament, matís o confirmació en la pèrdua de l'embaràs. Les tècniques per obtenir les dades analitzades han estat entrevistes no estructurades amb dones que han perdut un embaràs o més i l'observació participant en un hospital i un servei d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), tots dos a Catalunya. El treball etnogràfic ha mostrat que la formació de la subjectivitat materna i l'estus de persona del fetus depenen de múltiples actors, entre els quals la dona embarassada, les professionals de la salut, la tecnologia mèdica i els cossos de la dona i del fetus. Aquestes dues formacions poden començar a produir-se ja en el moment de la recerca de l'embaràs, i continuen durant el seguiment i les consultes mèdiques d'urgència. Hi ha diferents fronteres que es posen de manifest en el moment de la pèrdua de l'embaràs que separen les dones embarassades que són mares de les que no ho són i els fetus que són persones dels que no ho són. Aquestes fronteres poden coincidir amb pràctiques mèdiques o infermeres, moments del desenvolupament fetal i costums socials, i sovint estan marcats pels discursos socials dominants, per les desigualtats socials existents, així com per les diferents agències que participen en la situació.
Vicissituds de la subjectivitat materna i de l'estatus de persona del fetus. Una etnografia de la pèrdua d'embaràs
Verdaguer i Mata, M. (Autor). 10 de des. 2024
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral