La present recerca és una proposta per a posar en qüestió les característiques que fins ara han definit el que es coneix com a locucions prepositives, a través de l'anàlisi d'un inventari delimitat basat en substantius somàtics. El treball comença amb una revisió exhaustiva de l'evolució d'aquests substantius nucli en els diccionaris històrics i actuals de l'espanyol, per a observar com es van establint els sentits abstractes de cada vocable i també com s'han anat lexicalizando unitats fraseològiques que els inclouen, les que moltes vegades de manera indirecta donen indicis de l'existència o l'origen de les locucions prepositives que estudiem. A continuació, a través d'un seguiment diacrònic en el CORDE, s'observa com des del substantiu cara s'origina de cara a; peu dóna origen a les múltiples locucions al peu de, en peus de, als peus d'i a peu de; esquena genera l'interessant contrast entre a esquena d'i d'esquena a; igual que front, que és nucli del mateix parell invertit enfront d'i al capdavant de. Per part seva, de cap s'origina el parell en/al capdavant de; de mà, a/en/per/de mans d'i, finalment, de boca, sorgeixen en/per/de boca de. Encara que totes aquestes seqüències corresponen a la pauta reconeguda com la més productiva per a la formació de locucions prepositives "que es defineix com la combinació d'una preposició, un nucli nominal i una segona preposició", la nostra hipòtesi és que el grau d'unitat com a peces prepositives que aconsegueixen aquestes construccions està directament relacionat amb l'estructura interna amb què es formen. Això inclou el potencial metafòric del substantiu que funciona com a nucli i, a més, les característiques i l'evolució que sofreixen alhora les preposicions triades. La convergència d'aquests sentits és el factor essencial per a arribar a graus avançats de gramaticalització, és a dir, d'integració en el paradigma preposicional. Això és el que explica la imposició d'unes certes formes sobre altres variants i l'evolució semàntica que experimenten les seqüències una vegada fixades com relacionantes. En concret, els resultats d'aquesta tesi es resumeixen en dues aportacions centrals per a la compressió i la definició de la categoria de locució preposicional. D'una banda, es desglossen les pautes que les defineixen i, per un altre, es qüestionen alguns dels criteris anteriorment delineats com a proves de la seva existència com a categoria, en particular el de fixació i estabilitat sintàctica absoluta. Com a conclusió, proposem la idea d'una fixació no formal sinó conceptual, des de la qual s'inclouen i s'interpreten des d'ocupacions adverbials fins a la inserció de possessius com a característiques inherents de la categoria.
- Locucions preposicionals Gramaticalització
- Ciències Humanes
Variación diacrónica en los procesos de gramaticalización y lexicalización de locuciones preposicionales en español
Insausti Muñoz, C. (Autor). 21 de jul. 2020
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral