Introducció:
Cada cop és més comú observar la tendència de la societat a comptar amb individus més longeus, sent evident que existeix una expectativa de vida global creixent al món occidental. Aquesta circumstància, però, també és motiu que els perfils epidemiològics es transformin dia a dia i algunes malalties relacionades amb l'edat siguin paral·lelament més prevalents. La valoració geriàtrica integral (VGI) permet abordar la confluència dels diferents factors que contribueixen a la complexitat clínica de persones d'edat avançada. Aquest fet reafirma que la VGI és una eina fonamental en la cura perioperatòria en aquesta població.
Aquesta tesi va ser dissenyada amb l‟objectiu principal d‟analitzar l‟impacte de la Valoració Geriàtrica Integral mitjançant la utilització d‟escales d‟avaluació específiques en pacients d‟edat avançada amb patologia benigna hepatobiliopancreàtica.
Mètodes:
Es va realitzar un estudi observacional prospectiu que va incloure un total de 140 pacients ancians (majors de 75 anys) diagnosticats de malaltia hepatobiliar-pancreàtica (HBP) benigna. Els pacients van ser dividits en tres grups segons la seva edat: Grup 1: 75-79 anys; Grup 2: 80-84 anys; Grup 3: 85 anys i més. Es va dur a terme una VGI amb diferents escales: Índex de Barthel, Índex de Pfeiffer, Índex de Charlson i Escala de Fragilitat, a l'ingrés i seguiment als 90 dies de l'alta hospitalària per analitzar la seva influència en la morbiditat, estada mitjana hospitalària, complicacions quirúrgiques i mortalitat.
Resultats:
No es van trobar diferències estadísticament significatives entre els pacients tractats de manera conservadora o els intervinguts quirúrgicament, independentment de ledat. No es van trobar diferències estadísticament significatives entre els pacients tractats de manera conservadora o els intervinguts quirúrgicament, independentment de les escales utilitzades, excepte en el cas de l'índex de Barthel (p=0,001). Pel que fa a complicacions als diferents grups d'edat, s'aprecien diferències estadísticament significatives (p=0,033) a nivell global.
Les complicacions Grau I són les que es presenten majoritàriament als tres grups etaris en percentatges pràcticament iguals.
Finalment, en el grup de pacients amb un Barthel ≤ 60, hi va haver complicacions més grans, la qual cosa vol dir que aquesta escala és una eina excel·lent per determinar morbimortalitat a curt i mitjà termini en els pacients d'edat avançada. (p=0,037).
Conclusions:
• L'índex de Barthel i l'índex de Charlson són les escales més adequades a la Valoració Geriàtrica Integral per valorar el risc de mortalitat i morbiditat en pacients d'edat avançada amb patologia hepatobiliopancreàtica benigna.
• Als pacients d'edat avançada amb patologia benigna hepatobiliopancreàtica, la decisió de la millor opció terapèutica no està condicionada per l'edat.
• Encara que no s'ha establert una associació entre la valoració geriàtrica integral i l'opció terapèutica oferta als pacients, en termes generals es pot observar que, malgrat l'edat avançada, la mortalitat en pacients quirúrgics va estar molt per sota dels que van rebre tractament mèdic. Per això, cal un abordatge multidisciplinari per consensuar línies d'acció que millorin directament el diagnòstic, el tractament i la qualitat de vida d'aquesta població.
valoración geriátrica integral en pacientes de edad avanzada con patología benigna hepatobiliopancreática
Parrales Mora, M. M. (Autor). 26 de nov. 2024
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral