En aquesta tesi es va avaluar el potencial nutricional i les propietats funcionals de noves varietats d’ordi. Per a això, es va valorar una nova varietat d’ordi caputxona (Exp. 1) per a farratge i una nova varietat d’ordi per a gra amb alt contingut en beta-glucans (BG) (Exp. 2). En la primera experiència, es va comparar el farratge d’un ordi caputxona (cv. Mochona) amb un triticale comercial (cv. Titania), en dos anys consecutius (2016 i 2017), que es van sembrar (0,75 ha de cada cultiu), collir i processar per a fenc i ensitjat. El consum i digestibilitat es va determinar amb 32 ovelles seques allotjades en gàbies metabòliques durant un període d’adaptació (15 d) i de mesures i mostreig (5 d). Els resultats van mostrar diferències en la composició química entre collites (P < 0,003 a 0,001), excepte en el contingut de FAD dels fencs (P = 0,20) i la PB (P = 0,18) dels ensitjats. L’espècie va condicionar la composició química de tots dos farratges (P < 0,001), excepte per a la PB de fencs i ensitjats (P = 0,25 a 0,61), així com per a la FAD en fencs (P = 0,12). La ingestió de la MS dels farratges va ser similar entre anys (P = 0,24 a 0,47) i espècies (P = 0,10 a 0,70). No obstant, el fenc de triticale va presentar major digestibilitat de la MO que l’ordi, encara que sense diferències entre ensitjats (P = 0,36). Per a la segona experiència, es van utilitzar 36 ovelles de dues races lleteres (Manxega = 18; Lacaune = 18) al final de lactació. Les ovelles van ser sotmeses a un període d’adaptació (10 d), rebent fenc d’alfals i suplementades amb 350 g/d de gra d’ordi cv. Meseta (3,8% BG) i es van distribuir en 3 grups homogenis que van rebre els tractaments: (i) CON, mateixa suplementació que el període d’adaptació, 13,3 g BG/d; (ii) HBB, suplementades amb una nova varietat d’ordi (cv. Annapurna) amb alt contingut en BG (10% BG, 35 g BG/d); i (iii) INP, mateixa suplementació que el grup CON, però a les ovelles se’ls va injectar per via intraperitoneal una única dosi d’una solució amb 1,4% BG (2 g BG/ovella). Als 9 d d’aplicats els tractaments, es va realitzar un desafiament LPS, per al que a totes les ovelles se’ls va infondre, una dosi d’1 ml de solució d’E. coli (O55:B5) (5 μg/mL) en mig braguer, mentre que van rebre 1 mL de sèrum fisiològic en l’altre mig braguer. La producció de llet va disminuir un 38% en les ovelles INP (P = 0,006) però no es van observar diferències entre CON i HBB (P = 0,71). Malgrat això, es va observar una menor concentració de IL-1β pro-inflamatòria en les ovelles INP (P = 0,06 a 0,09), respecte a CON i HBB (P = 0,99). El desafiament amb LPS, va desencadenar un major increment de la temperatura rectal en CON i HBB (P = 0,043), sent menor per a INP (P = 0,27 a 0,32). La producció de llet va disminuir per efecte del LPS (P = 0,019) però no va haver-hi diferències per efecte dels tractaments BG (P = 0,29). Com a conclusió, a partir dels resultats obtinguts es pot afirmar que l’ordi caputxona (cv. Mochona), va mostrar una qualitat nutritiva similar a la del triticale i superior a l’establerta per a ordis convencionals. A més, els beta-glucans d’ordi, inclosos en els grans o extrets com a components funcionals, podrien reforçar la resposta immunitària i contribuir a reduir l’ús d’additius antimicrobians en la producció de remugants.