Valoració del tractament de la infecció del catèter en un model animal mitjançant l'administració local d'antibiòtics

Tesi d’estudis: Tesi doctoral

Resum

Treball experimental que parteix de la hipòtesi que l'antibiòtic-lock és un mètode útil pel tractament local de la infecció de catèter. Per aclarir alguns dels dubtes existents amb aquesta forma de tractament, es defineixen els objectius següents: estandarditzar un model animal d'infecció associada a catèter que permeti valorar diverses pautes de tractament sense la retirada del catèter, avaluar la utilitat de l'heparina en el tractament antibiòtic local de la infecció de catèter i avaluar l'eficàcia de diferents pautes antibiòtiques en el tractament local de la infecció de catèter. La tesi estudia en soques de S.aureus aïllades de pacients afectats de sèpsia per catèter dels Hospitals de la Vall d'Hebron de Barcelona: la sensibilitat a heparina, vancomicina, ciprofloxacina i rifampicina en fase de creixement exponencial, estacionari i adherit a catèter, és a dir, formant biocapes bacterianes; l'eficàcia in vitro de les combinacions de vancomicina o ciprofloxacina amb heparina o rifampicina mitjançant el mètode de les corbes de letalitat. També analitza l'estabilitat de vancomicina a la concentració de 2000 mg/mL(V2000) i ciprofloxacina a 1000 mg/mL(C1000) amb heparina a 2500 UI/mL(H2500); així com de V2000, ciprofloxacina a 2000 mg/mL(C2000) i rifampicina a 3000 mg/mL(R3000) soles i les combinacions de V2000 i C2000 amb R3000 fins a 72h. Totes les determinacions es fan per triplicat. Així mateix, aporta un nou model animal d'infecció de catèter en conills New Zealand als que se'ls insereix un catèter de silicona a la vena cava inferior a través de la vena jugular, es tunelitza fins la zona interescapular i s'infecta amb un inòcul de S.aureus de l'ordre de 108ufc/mL mitjançant una injecció intraluminal. A les 18 hores(h) s'inicien els diferents grups de tractament: H2500, V2000 i C1000 soles i les combinacions V2000 i C1000 amb H2500; i V2000, C2000 i R3000 soles i les combinacions de V2000 i C2000 amb R3000, mitjançant injecció intraluminal única en pautes de tractament de 24 o 72h de durada. L'avaluació dels grups de tractament al final del període es fa mitjançant el rentat, el rodatge i el sonicat dels 4 cm distals del segment de catèter. Finalment, s'estudia l'aparició de soques mutants resistents a ciprofloxacina i/o rifampicina. Es troba que l´heparina a concentracions iguals o menors a 6000 UI/mL no té activitat antibacteriana front les soques de S.aureus estudiades; que vancomicina, ciprofloxacina i rifampicina quan s´avaluen davant de bacteris formant biocapes presenten increments poc importants de la concentració inhibitòria mínima però un augment molt considerable de la seva concentració bactericida mínima; en els estudis de les combinacions, l'heparina no representa cap potenciació de l'efecte antibacterià de vancomicina o ciprofloxacina, i la combinació de vancomicina o ciprofloxacina amb rifampicina no demostra major activitat que rifampicina sola. Pel que fa a l'estabilitat, vancomicina i ciprofloxacina romanen estables almenys 72h quan es combinen amb heparina o rifampicina a les concentracions estudiades. Pel que fa als estudis in vivo: s'ha estandarditzat un nou model animal d'infecció de catèter que permet el tractament local de la infecció de catèter mitjançant la tècnica de l´antibiòtic-lock. Els experiments terapèutics han permès concloure que l´heparina per si mateixa no té cap valor en el tractament local de la infecció de catèter, ni sola ni combinada amb els antibiòtics de l'estudi. Dels antibiòtics estudiats, el més eficaç ha estat la rifampicina i el menys la vancomicina; és possible esterilitzar la superfície externa d´un catèter infectat mitjançant l´administració únicament endoluminal d´antibiòtics; el tractament de la infecció de catèter per S.aureus mitjançant l´administració de rifampicina durant 24h facilita l´aparició de soques resistents i això no succeeix si el tractament es perllonga per espai de 72h o es combina rifampicina amb vancomicina o ciprofloxacina.
Data del Ajut25 de juny 2002
Idioma originalNo s'ha definit/desconegut
SupervisorJosep Antoni Capdevila Morell (Director/a) & Albert Pahissa Berga (Director/a)

Com citar-ho

'