Utilitat del Cell Index i del lactat al líquid cefalorraquidi en el diagnòstic i maneig terapèutic de les ventriculitis relacionades amb drenatge ventricular extern

Resum

El drenatge ventricular extern (DVE) és un dispositiu invasiu àmpliament utilitzat a la patologia neurocrítica. La ventriculitis associada a aquest dispositiu és una de les seves complicacions i el diagnòstic és un repte clínic degut a que no existeix definició consensuada. La simptomatologia sovint queda emmascarada tant per la pròpia patologia que motiva la col·locació del DVE, com per l’ús de sedants i antipirètics, a més, la bioquímica del líquid cefalorraquidi (LCR) és difícil d’interpretar ja que sovint està contaminat de sang i els paràmetres clàssics de sèpsia a sang perifèrica (SP) no han demostrat tenir rellevància perquè es tracta, generalment, d’una infecció localitzada. La sang intraventricular pot provocar també inflamació estèril de l’LCR amb augment de la pleocitosi, proteinorràquia i disminució de glucosa. El Gold Standard per al diagnòstic de ventriculitis segueix sent el cultiu de l’LCR sempre que s’acompanyi de sospita clínica o de bioquímica d’LCR compatible però, sovint, el resultat pot ser negatiu pel freqüent ús d’antibioticoteràpia en els pacients crítics, a més es triguen varis dies per obtenir el resultat (des de 48h fins a 10 dies) i, en cas de ser positiu, no diferència entre colonització i infecció. Recentment a la literatura s’ha descrit el Cell Index (ràtio entre leucòcits i eritròcits entre LCR i SP) com a eina diagnòstica. La hipòtesi d’aquesta tesi doctoral és determinar si tant el Cell Index com el lactatLCR poden tenir utilitat clínica en el diagnòstic d’aquesta patologia. Per demostrar aquesta hipòtesi s’ha dissenyat un estudi observacional retrospectiu on s’han analitzat mostres d’LCR i sang perifèrica en pacients amb contaminació ventricular. Aquesta població s’ha classificat prenent com a base la presència de ventriculitis. Per identificar els factors de risc relacionats de forma independent en el diagnòstic de ventriculitis relacionada amb DVE s’ha realitzat una anàlisi multivariada amb els paràmetres clínics i analítics que han sigut significatius a l’anàlisi bivariada. A més, la població amb ventriculitis s’ha diferenciat en dos grups segons la presència d’un cultiu d’LCR negatiu o positiu i, en aquest últim cas, s’ha diferenciat en funció de si el cultiu d’LCR és positiu per gèrmens Gram-positius o Gram-negatius. També s’ha analitzat el Cell Index en els pacients amb mostra en el moment de col·locació del DVE i en els que no presenten contaminació ventricular a les proves d’imatge. Resultats. S’han identificat com a factors de risc per al diagnòstic de ventriculitis el Cell Index > o igual a 5, la ràtio glucosa LCR/SP < o igual a 0,4 i un temps de permanència del DVE > o igual a 7 dies. Indiferentment del resultat del cultiu de l’LCR en la població amb ventriculitis s’han trobat diferències amb el Cell Index respecte al grup control. I tot i que el Cell Index en la població amb ventriculitis per gèrmens Gram-negatius és significativament més alt que per gèrmens Gram-positius hi ha diferències significatives independentment del germen respecte a la població sense ventriculitis.

Data del Ajut	18 d’abr. 2023
Idioma original	Català
Supervisor	Maria Pilar Gracia Arnillas (Director/a) & Rosana Muñoz Bermúdez (Director/a)