La política i la planificació del usos del sòl concerneix la presa de decisions col·lectives mitjançant la qual una societat decideix on, dins del seu territori, s'han de dur a terme diferents activitats socioeconòmiques i estableix les disposicions que controlin la naturalesa d'aquestes accions per motius ambientals, culturals o històrics. Aquests controls determinen característiques com ara les àrees de parcel·la, el seu consum de terres, la seva intensitat, la seva densitat o les normes tècniques de les infraestructures. Per tant, els usos de la terra determinen les diverses activitats socioeconòmiques que es produeixen en una àrea específica, els patrons de comportament humà que produeixen i el seu impacte sobre el medi ambient. Des dels anys noranta, amb l’inici del Land‐Use and Land‐Cover (LULC) change project del International Geosphere‐Biosphere Program (IGBP) i del International Human Dimensions Program (IHDP), importants avenços en el camp de la modelització de l’LULC s’ha produït. Supervisar els canvis de LULC és fonamental per desenvolupar estratègies efectives per a la gestió espacial i la protecció del medi ambient, ja que els canvis induïts pels humans han afectat el rendiment dels serveis ecosistèmics i han contribuït a alterar els cicles bioquímics que controlen el funcionament del sistema terrestre. En la política i planificació dels usos del sòl diversos tipus d’actors humans, les seves relacions i l’estructura social i institucional influeixen en els processos LULC. A causa de la seva situació geoestratègica, situada entre les nacions occidentals desenvolupades i les creixents economies asiàtiques, i els centres mundials de producció de petroli, les ciutats de la Península Aràbiga han guanyat ràpidament importància en l’economia global. En conseqüència, els espais urbans d’aquestes ciutats han ampliat la seva presència més enllà dels centres històrics. Atès el ràpid desenvolupament de les ciutats àrabs en les últimes dècades, el terme "ciutat instantània" s'ha proposat per descriure la forma en què semblen haver aparegut de sobte, fora del no‐res. En aquesta tesi doctoral, l’àrea d’estudi correspon a la ciutat d'Al Ain, situada als Emirats Àrabs Units (EAU). Es tracta d’una interessant ciutat de grandària mitjana per analitzar pel seu desenvolupament urbà molt ràpid i per una ubicació estratègica a la frontera entre els Emirats Àrabs Units i Oman. Es caracteritza per un vast i àrid desert, dominat per sorra i grava, amb llits de rius secs intermitents, una regió muntanyosa escarpada (Jabel Hafeet) i una zona de sòls i oasis fèrtils, amb grans reserves d'aigua subterrània. La tesi s'estructura en vuit capítols amb l'objectiu principal d'avaluar les trajectòries LULC d'Al Ain, entre 1984 i 2014, i comparar‐les amb la gestió de dos plans generals d’ordenació urbana. Per mapar i quantificar els canvis en els LULC, es va aplicar una combinació particular de tècniques de teledetecció i SIG. Posteriorment, per verificar la hipòtesi inicial sobre l'especificitat de l'expansió urbana d'Al Ain i per avaluar les conseqüències dels canvis d’LULC des d'un punt de vista paisatgístic, es van calcular les mètriques de paisatge dels patrons urbans (agregats, lineals, transversals o nodals). El següent pas va consistir en aplicar una anàlisi estadística a partir de les dades censals, a escala de districte, per millorar la comprensió dels processos LULC, principalment els relacionats amb la població, el sexe i el seu origen. Després, es van establir els principals motors de canvi d’ LULC a partir del coneixement expert i de les conseqüències socioambientals de les dinàmiques. Finalment, es va avaluar el futur creixement del Pla Al Ain 2030. Aquesta tesi doctoral, doncs, representa un pas més enllà del coneixement de les trajectòries i formes urbanes, essent una contribució empírica amb una combinació innovadora d’eines: una combinació particular de tècniques RS i SIG; una comparació del creixement urbà real amb les directrius proporcionades pels plans d’ordenació; una avaluació detallada dels patrons del paisatge; una anàlisi estadística mitjançant dades censals a escala de districte; i, finalment, una aproximació a través del coneixement expert aplicat per determinar les principals forces i conseqüències socioambientals.
| Data del Ajut | 5 de set. 2019 |
|---|
| Idioma original | English |
|---|
| Institució adjudicatària | - Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
|
|---|
| Supervisor | David Sauri Pujol (Tutor/a) & Pere Serra Ruiz (Director/a) |
|---|