Urban public space and climate adaptation justice: Challenges and opportunities for project planning, design and evaluation

Resum

L’adaptació de les ciutats al canvi climàtic està en procés, però necessita accelerar-se. Les accions climàtiques implementades no sempre redueixen riscos i, de vegades, redistribueixen o agreugen vulnerabilitats, afectant principalment les comunitats més marginades. Aquesta tesi se centra en l’adaptació dels espais públics, tant verds com no verds, pel seu paper clau en la vida social, comunitària i política. Aquests espais són essencials per a la recreació i la interacció, però també poden convertir-se en llocs de conflicte, expressió política i protesta. Com que les intervencions en aquests espais influeixen en les relacions socials i la identitat cultural, tenen un impacte crucial en la justícia, ja sigui distributiva, procedimental o representativa. Avaluar els resultats de les accions d’adaptació és complex i sovint inconsistent. Moltes avaluacions es centren en les intencions més que en els resultats concrets, i la manca d’avaluacions posteriors a la implementació limita l’aprenentatge i la millora d’accions futures. Aquesta tesi examina com les ciutats aborden els reptes de planificar, implementar i avaluar l’adaptació dels espais públics des de la perspectiva de la justícia climàtica. El primer estudi analitza els marcs, eines i indicadors proposats per la comunitat acadèmica per avaluar els espais públics des d’una perspectiva de justícia climàtica (PI 1: Com s’avalua la justícia climàtica en projectes d’adaptació i què podem aprendre per a desenvolupar marcs més eficaços?). A continuació, dissenyo i aplico una eina d’avaluació col·lectiva al parc Hunters Point South, a Queens, Nova York (PI 2: És possible definir indicadors per avaluar projectes ja implementats?). Finalment, investigo com els municipis gestionen la relació entre els espais públics verds i el mercat immobiliari, i les conseqüències injustes que això pot generar. Aquest estudi es basa en entrevistes amb funcionaris de tres ciutats mitjanes espanyoles: Valladolid, Bilbao i Màlaga. Discutim les principals limitacions i reptes dels models de governança actuals (PI 3: Com consideren els municipis les dinàmiques del mercat immobiliari en planificar projectes d’adaptació d’espais públics verds des d’una perspectiva de justícia climàtica?). Al llarg dels tres estudis, identifico una manca de marcs integrals que abordin la justícia en l’adaptació dels espais públics més enllà dels aspectes distributius. A més, en la pràctica, els governs locals integren els principis de justícia de manera fragmentada. Els resultats revelen disparitats significatives en la interpretació de la justícia climàtica en contextos locals i com els interessos immobiliaris sovint coopten el valor simbòlic del disseny urbà, desplaçant els resultats previstos dels projectes d’adaptació dels espais públics. La tesi conclou que els esforços d’adaptació han de considerar tant els valors tangibles (beneficis per a la salut, millores ecològiques, canvis en el valor del sòl) com els intangibles (valors, significats i identitats) associats a la transformació de l’espai. Aquesta perspectiva desafia l’enfocament limitat que redueix l’adaptació dels espais públics a qüestions ambientals. Assolir la justícia climàtica en aquests espais requereix un procés localitzat i negociat, amb les comunitats al centre del disseny i de l’avaluació. En resum, aquesta tesi ofereix noves perspectives sobre la justícia climàtica per a investigadors, responsables polítics i professionals implicats en la planificació, gestió i avaluació d’espais públics. Proporciona una guia per desenvolupar marcs d’avaluació col·laboratius i aborda els reptes de governança, especialment en la intersecció entre l’adaptació dels espais públics i les dinàmiques del mercat immobiliari.

Data del Ajut	28 de nov. 2024
Idioma original	Anglès
Supervisor	Vanesa Castán Broto (Director/a) & Marta Olazabal Salgado (Director/a)