Trastornos respiratorios durante el sueño en niños menores de 3 años : aspectos diferenciales y evaluación de los sensores de flujo aéreo y de hipoventilación en su diagnóstico

Resum

L' apnea obstructiva del son (AOS) presenta una elevada prevalença a l'edat pediàtrica i els principals factors de risc són la hipertròfia adenoamigdalar i l'obesitat. No obstant, l'AOS en nens menors de 3 anys ha estat poc estudiada. S'han apuntat característiques diferencials en aquest grup d'edat i els sensors de fluxe aeri i de pressió parcial de CO2 arterial (PaCO2), fonamentals durant la polisomnografia, no han estat avaluats adequadament. Objectius Avaluar les diferències clíniques i polisomnogràfiques de l'AOS en nens menors de 3 anys i en nens més grans de 3 anys remesos per sospita d'AOS, i avaluar en nens menors de 3 anys l'ús de la cànula nasal i del termistor per detectar events respiratoris i dels sensors no invasius de PaCO2, el CO2 end-tidal (PetCO2) i el CO2 transcutani (PtcCO2), en la detecció d'hipoventilació. Mètodes Estudi observacional prospectiu de 327 nens entre 1 mes i 12 anys remesos a la nostra Unitat de Son per sospita clínica d'AOS. Determinacions: avaluació clínica, radiografia lateral de coll i polisomnografia. Al grup de nens menors de 3 anys es van comparar els valors d'events respiratoris obstructius e hipoventilació obtinguts mitjançant els diferents sensors de fluxe aeri (n= 172) i de monitorització de PaCO2 (n= 103), així com el percentatge del temps total de son (TTS) amb senyal interpretable. Es va estudiar la concordança i la precisió diagnòstica. Resultats La freqüència d'AOS va ser 114 nens (59. 4%) i 66 nens (45. 5%), (p=0. 001) en nens menors de 3 anys i en nens més grans de 3 anys, respectivament. Respecte als nens més grans de 3 anys, els nens menors de 3 anys van mostrar major presència de baix pes (p=0. 003), hipertròfia adenoamigdalar (p=0. 000) i comorbiditat respiratòria (p=0. 000). A més, van presentar una major proporció d'AOS greu (p=0. 002), una menor proporció d'hipoventilació (p=0. 028) i més índex d'arousals (p=0. 009). Als 172 nens menors de 3 anys en avaluar el senyal de fluxe aeri, el TTS amb senyal no interpretable va ser més perllongat amb la cànula nasal que amb el termistor (p<0. 001), i es va associar amb la mala tolerància al sensor i la hipertròfia adenoamigdalar. En l'estimació de l'índex d'apnea-hipopnea obstructiu (IAHO), la cànula nasal va mostrar una menor concordança que el termistor amb l'ús conjunt dels dos sensors, una menor sensibilitat per detectar AOS i un menor valor predictiu negatiu. A un menor número de nens se'ls va diagnosticar d'AOS greu amb la cànula nasal. En 103 nens en analitzar els senyals de PetCO2 i PtcCO2, el TTS amb senyal no interpretable va ser més perllongat per al PetCO2 que amb el PtcCO2 (p<0. 001), i es va associar amb la hipertròfia adenoamigdalar greu, AOS greu i la menor eficiència de son. La hipoventilació durant el son es va observar en vuit nens (7. 8%) amb PtcCO2 però en cap (0. 0%) amb PetCO2 (p=0. 008). Conclusions Entre els nens amb AOS menors de 12 anys, el subgrup d'edat menor de 3 anys presenta més freqüentment una AOS greu, més prevalença de baix pes, hipertròfia adenoamigdalar i comorbiditat respiratòria. Els casos d'hipoventilació van ser més freqüents entre els nens més grans de 3 anys. En els nens menors de tres anys, la capacitat de la cànula nasal per detectar events obstructius va ser inferior a la del termistor, així com la capacitat del PetCO2 per detectar la hipoventilació va ser inferior a la del PtcCO2. En ambdós casos degut a un major temps de registre amb senyal no interpretable. Els factors subjacents a aquesta limitació van ser la pitjor tolerància de la cànula nasal i del PetCO2 i la presència d'hipertròfia adenoamigdalar greu, AOS greu i menys eficiència del son.

Data del Ajut	25 de maig 2023
Idioma original	Espanyol
Supervisor	Gabriel Sampol Rubio (Director/a)