L’asma és una malaltia inflamatòria crònica que produeix una hiperresposta bronquial i una obstrucció variable al fluxe aeri, total o parcialment reversible, i que sense tractament produeix a la llarga un fenómen de remodelat de la paret bronquial que conduïrà a una pèrdua progressiva i accelerada de funció pulmonar. En base als tractaments farmacològics existents es va crear un consens el 1992 que recomanava la utilització d’una escalada terapèutica pel tractament de l’asma, consistent en l’adició de diferents tractaments en funció de la gravetat de la patologia, estant acceptats en el darrer esglaó de la taula, és a dir, en aquells pacients amb asma més greu, únicament els CO (corticoides orals). S’han assajat diferents tractaments immunosupressors per l’asma estadi V de la GINA com estalviadors de corticoides, entre ells el Metrotrexate (MTX) però el seu ús ha quedat restringit pels efectes indesitjables. En el nostre estudi s’ha evaluat la tolerància i efectivitat del MTX a llarg plaç (fins a 12 anys), comprovant que és un bon estalviador de corticoides, podent reduir la dosi de corticoides orals en tots els pacients i inclús retirant-los completament en el 56% amb una taxa molt baixa d’efectes adeversos sent el més comú la toxicitat hepática que ha sigut en tots els casos lleu i transitòria. De la mateixa manera, al 2006 es va aprobar l’omalizumab, anticós monoclonal, per l’asma al.lèrgica estadi V de la GINA. Malgrat hi ha múltiples estudis publicats sobre la bona tolerància i efectivitat de l’omalizumab en asmàtics al.lèrgics, són pocs els treballs amb asmàtics al.lèrgics corticodepenents. El nostre estudi al igual que el previ amb el MTX evalua l’efectivitat i la tolerància a llarg plaç de l’omalizumab en asmàtics al.lèrgics corticodepenents en estadi V de la GINA. El nostre treball ha demostrat que l’omalizumab és un fàrmac amb un excel.lent perfil de seguretat, sense pràcticament efectes adversos i aconsegueix un bon control de la malaltia podent reduir la dosi de corticoides i inclús retirant els corticoides orals en el 74% dels pacients. Els nostres treballs amb el metrotrexate i l’omalizumab mostren bons resultats a llarg plaç en asmàtics corticodepenents com a estalviador de corticoides amb bona tolerancia i seguretat amb pocs efectes adversos pel que creiem que el metrotrexate s’hauria de incorporar a les guies com a alternativa als asmàtics en estadi V de la GINA corticodepenents mentre que l’omalizumab s’ha de considerar útil en els asmàtics al.lèrgics córticodepenents en estadi V de la GINA, podent asociar el MTX en cas de manca de resposta.
Tractaments alternatius als corticoides orals en asmàtics en estadi V de la GINA.
Moreno Gomez De Bonilla, A. (Autor). 24 d’oct. 2012
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral