The role of stress and novel gene-environment interactions in the extended psychosis phenotype

Resum

La psicosi s’expressa a través d’un ampli continu de diferències individuals en la personalitat, els símptomes i el deteriorament, que van des de disfuncions no clíniques i mínimes fins a manifestacions clíniques i en tota regla (per exemple, l’esquizofrènia). Aquest fenotip de propensió a la psicosi s’ha denominat esquizotipia o fenotip extens de la psicosi. Les causes subjacents a la transició a través d’aquest continu encara no s’entenen bé; tanmateix, és ben acceptat que hi intervenen tant factors genètics com ambientals. Contràriament als models etiològics tradicionals que consideraven l’esquizofrènia un trastorn “altament hereditari”, actualment es reconeix que els trastorns mentals en general, i els psicòtics en particular, són trastorns multifactorials amb un component ambiental substancial en el qual interaccionen centenars de milers de variants genètiques. La investigació etiològica en psicosi s’ha guiat tradicionalment pel model clàssic diàtesi-estrès, que s’ha centrat exclusivament en els efectes negatius dels ambients adversos. Un nou pensament basat en l’evolució suggereix que alguns individus difereixen en la seva sensibilitat al medi ambient, “per a bé i per a mal”. És a dir, que les mateixes diferències individuals (per exemple, factors genètics) implicades en entorns adversos que promouen el risc, també es poden beneficiar de contextos positius i de suport, conferint resiliència al desenvolupament de resultats mentals pobres. Aquest marc es coneix com el model de susceptibilitat diferencial (DS). El treball empíric d’aquesta tesi s’incrusta en el Barcelona Longitudinal Investigation of Schizotypy Study (BLISS), un estudi longitudinal que examina els factors de risc i resiliència a través del fenotip extens de la psicosi. La present tesi té com a objectiu a) comprendre els mecanismes biològics que relacionen l’estrès i l’extrem no clínic del fenotip extens de la psicosi, és a dir, la variació en esquizotípia i b) provar noves interaccions gens-ambient des d’un nou enfocament de DS. Per assolir aquests objectius, aquesta investigació empra l’anàlisi d’un biomarcador de l’eix HPA (és a dir, cortisol), puntuacions de risc poligènic (PRP) i l’avaluació d’una àmplia gamma de fenotips ambientals i subclínics, capturats de manera retrospectiva i en la vida diària mitjançant Avaluació Ecològica Momentània (AEM). Les mostres dels estudis reportats en aquesta tesi estan formades per adults joves no clínics amb puntuacions normatives i elevades en trets d’esquizotípia i experiències de tipus psicòtic._x000D_ Les troballes derivades d’aquesta tesi poden contribuir a un creixent conjunt d’investigacions que desafien les conceptualitzacions actuals de la psicosi i a augmentar el nostre coneixement sobre els factors causals crítics i els mecanismes subjacents al risc i la resiliència del fenotip de psicosi estès. A més, els resultats poden informar per millorar les capacitats de prevenció, detecció i intervenció per reduir el risc, la discapacitat i l’estigma associat, però també per augmentar el benestar, de les persones en risc o amb psicosi establerta.

Data del Ajut	31 de maig 2023
Idioma original	Anglès
Supervisor	Neus Vidal Barrantes (Director/a)