The role of introduction pathways on the fate of introduced species

Resum

Les invasions biològiques són un dels principals causants del canvi global, amb impactes profunds en la biodiversitat, el funcionament dels ecosistemes i l’economia global. Totes s’inicien amb el transport d’organismes més enllà de la seva regió nativa, intencional i/o accidentalment, a través de les vies d’entrada. Un cop introduïdes, hi ha una important variabilitat en l’habilitat de les espècies per a superar filtres a la seva supervivència, reproducció i dispersió, el que es pot resumir com el seu “destí”. Les vies d’entrada poden donar forma al destí de les espècies introduïdes, doncs resumeixen les condicions inicials d’introducció i altres característiques clau del procés d’introducció, així com alguns atributs biològics de les espècies introduïdes. Tanmateix, pocs estudis han investigat com les vies d’entrada afecten a l’èxit d’invasió en combinació amb altres factors, i com modulen el nínxol envaït. Aquesta falta d’informació limita la comprensió del procés d’invasió, i la utilitat de les accions de gestió encaminades a prevenir invasions. Així doncs, el principal objectiu d’aquesta tesi és focalitzar-se en les vies d’entrada per aprofundir en la nostra comprensió dels mecanismes subjacents al destí de les espècies introduïdes. L’èxit d’invasió és una dimensió important del destí de les espècies introduïdes, examinat en aquesta tesi a través d’un seguit d’aproximacions, el rang d’expansió (expansió geogràfica) i l’amplitud de nínxol (rang d’hàbitats i climes, i nivell d’especialització en hàbitats), a diferents escales temporals i espacials (Capítols 2, 3 i 4). Aquesta tesi també examina el nínxol envaït, en particular la invasió de condicions ambientals desfavorables (Capítols 2, 3 i 4). Perspectives addicionals del destí de les espècies introduïdes s’obtenen de comprar les condicions climàtiques ocupades en la regió nativa i introduïda, per a posar a proba la hipòtesi de la conservació de nínxol (Capítol 5). La tesi recolza alguns efectes significatius de les vies d’entrada en l’èxit d’invasió en termes d’expansió geogràfica i amplitud de nínxol. Tanmateix, aquests efectes foren sovint inconsistents i d’importància secundària en comparació amb el temps mínim de residència i els atributs biològics (Capítols 2, 3 i 4). No obstant, les vies sí van influir en la invasió de condicions desfavorables (Capítols 3 i 4), tot i que no van estar relacionades significativament amb la conservació de nínxol, que va ser la tendència general (Capítol 5). Les troballes d’aquesta tesi recolzen que les vies d’entrada es relacionen amb el destí de les espècies introduïdes, però que aquesta associació depèn del context i l’aspecte de la invasió biològica en consideració. Al llarg del temps, les plantes introduïdes per diferents vies s’expandiren de forma força similar en l’espai geogràfic i ambiental (és a dir, van aconseguir una expansió geogràfica i amplitud de nínxol força similars). Aquest procés va anar acompanyat per diferències entre vies d’entrada en el nínxol envaït (principalment modelat per la pertorbació antròpica i l’elevació), i per un baix solapament entre punts calents d’invasió. A més, aquests patrons d’invasió tenen lloc principalment en condicions climàtiques similars a les que ja estan ocupades a la regió nativa, una similitud que és independent de la via d’entrada.

Data del Ajut	30 d’oct. 2024
Idioma original	Anglès
Supervisor	Lorenzo Saez Goñalons (Director/a), Joan Pino Vilalta (Director/a) & Yolanda Melero Cavero (Director/a)