The Ramey Incised Pottery of Cahokia (IL) USA. Transmission and Adaptation of an Iconographic Message and Socio- Political Implications.

Resum

Cahokia és l’assentament més antic i més gran de l’Amèrica del Nord precolombina. Situat a la plana inundable de l’American Bottom, a pocs quilòmetres de l’actual ciutat de St. Louis, (MO, EUA), aquest jaciment arqueològic havia esdevingut l’assentament mississipià més gran a mitjan segle XI fins al seu abandó a finals del segle XIV. Les investigacions arqueològiques dutes a terme al jaciment han afectat només a una petita part de la seva extensió. Una de les excavacions més extenses va tenir lloc al Merrell Tract i ha estat liderada per la Universitat de Bolonya (Itàlia) del 2011 al 2016. Els resultats obtinguts per les excavacions de la Universitat de Bolonya, combinats amb dades d’investigacions prèvies realitzades en la mateixa àrea des del 1920, ens van permetre formular una nova hipòtesi sobre la dinàmica dels assentaments i l’ús de l’espai en l’àrea afectada, així com la seua contextualització en el panorama més ampli de la història d’aquest centre mississipià. L’objectiu de la recerca és utilitzar la suma de dades arqueològiques i iconogràfiques amb finalitats d’investigació artística i sociopolítica, centrant-se en una tipologia específica de la ceràmica i utilitzant-la com a principal eina de recerca. La cultura mississipiana es caracteritza per un conjunt de trets distintius, incloent l’adopció de la ceràmica incisa Ramey , que, a través del seu significat iconogràfic, va ajudar al desenvolupament i difusió d’un sistema de creences religioses conegut com a South-Eastern Ceremonial Complex. Aquestes ceràmiques tenien una gran distribució geogràfica i sovint s’han trobat en contextos cerimonials i domèstics, destacant el seu valor i importància en les comunitats mississipianes. Tradicionalment, es concedeix que la presència de cosmogrames d’estil cahokià fora de l’American Bottom representa una expressió de la ideologia religiosa cahokiana adoptada pels grups circumdants, revelant un desig local de participar en el fenomen cultural cahokià. Mitjançant l’anàlisi comparativa d’una varietat de dades iconogràfiques i arqueològiques, es va demostrar que els habitants perifèrics, des de la zona de l’American Bottom del nord fins al sud-est dels Estats Units, segurament estaven en contacte. No obstant això, aquestes poblacions no van adoptar passivament les pràctiques més poderoses de la política central, sinó que d’alguna manera les van reinterpretar segons el coneixement, enteniments la interpretació i les històries locals. A l’hora de donar suport a aquesta teoria i estendre la mateixa recerca a la zona ameríndia, l’autor conclou que de moment no es pot confirmar el contacte cultural entre les zones mississipiana i ameríndia. No obstant això, amb el suport de les evidències aportades vam poder demostrar la circulació, a través del territori precolombina americà, dels mateixos conceptes sociopolítics significatius acompanyats de les seves representacions iconogràfiques contextualitzades, de manera que vam poder reobrir el debat sobre aquest tema interessant i suggerir algunes reflexions per a futures investigacions.

Data del Ajut	10 de nov. 2021
Idioma original	Anglès
Supervisor	Victoria Solanilla Demestre (Tutor/a)