L’expansió del mercat de la seguretat privada i de les tecnologies de vigilància al món planteja una nova oportunitat per investigar el paper de l’Estat i de les elits dominants en el context del neoliberalisme. Els canvis en el domini del poder coercitiu poden donar nova llum sobre la relació entre la seguretat sancionada per l’Estat i el model econòmic actual. Fins ara, la majoria dels estudis en Relacions Internacionals no han tingut en compte l’impacte dels nous actors coercitius en els règims autoritaris. Aquesta investigació utilitza un marc neogramscià per abordar les dimensions materials i ideològiques de l’ordre de seguretat actual en el context neoliberal. En concret, aquesta investigació pretén posar a prova la utilitat d’un enfocament d’economia política marxiana dins dels estudis crítics de seguretat i el seu enfocament constructivista dominant sobre els significats i les pràctiques socials de la seguretat, situant l’estudi empíricament al Marroc, un règim autoritari a la perifèria del sistema-món. A la dècada de 1990 només existien al país un grapat d’Empreses de Seguretat Privada (ESPs). Avui dia, les estimacions parlen de centenars d’empreses locals i internacionals que actuen al país amb desenes de milers de treballadors. Tot i això, el règim marroquí no sembla perdre terreny en la seva centralitat en el desplegament del poder coercitiu de l’Estat en nom d’una determinada narrativa de seguretat. Aquest estudi rastreja les configuracions històriques de la seguretat estatal en context amb l’evolució de les estructures de poder. A través d’un conjunt de mètodes mixtos que van des de l’anàlisi jurídica fins al treball etnogràfic, s’analitzen les dinàmiques que defineixen les relacions entre les elits polítiques i les antigues i noves elits de seguretat. A més, s’examina la importància i l’eficàcia de l’acumulació i ús del poder coercitiu en relació amb altres recursos de poder com el capital, la terra, l’Estat, la ideologia o la tecnologia. La investigació mostra com els actors privats del sector de la seguretat es beneficien d’un Estat fort per proporcionar un marc narratiu i normatiu a les necessitats de seguretat a zones no accessibles/ineficaces per al desplegament de la seguretat pública ordinària (zones franques, fàbriques, llocs turístics i comercials, etc.). D’altra banda, les elits públiques mostren una actitud complexa cap al sector però, en última instància, semblen acomodar-se marcant els límits i trobant maneres de beneficiar-se individualment del sector, o simplement collint els beneficis del major valor de l’ordre públic i la vigilància. D’acord amb la privatització massiva de l’espai públic i la continuació del ‘tancament del territori’, la seguretat privada està completant la tasca amb un progressiu ‘tancament de la vida’. És a dir, una vigilància cada cop més omnipresent sobre les vides dels individus i les comunitats, i una destrucció de les dinàmiques comunitàries informals. Aquesta securitització de la vida es desplega de manera desigual a través de la criminalització de les comunitats i les poblacions marginades, a través de la seva professionalització forçada, o a través de la protecció tecnològica i emmurallada de la classe privilegiada.
The Political Economy of Security in Morocco: Private Security and Authoritarianism in Neoliberal Times
Camps Febrer, B. (Autor). 22 de març 2022
Tesi d’estudis: Tesi doctoral
Tesi d’estudis: Tesi doctoral